Paremiologia catalana comparada digital

Val més un bon hereter que tants

9 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1882.

Val més un bon hereter que tants

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1139. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «V», p. 5. Manuscrit.
Nota meva: el veig deutor de la versió francesa o influït.
Equivalent en francès: Mieux vaut un bon héritier que beaucoup.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 350. Robert Morel Editeur.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 413. Edicions 62.

Val mès un bon hareter que tants

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «V», p. 33. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Val més un bon hereter que tonto

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. V», p. 374. Web.

Val més un bon hereu que tants

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 103», p. 60. Columna Edicions.

Val més un hereter / que tants

1 font, 1938.
Una fortuna, perquè perduri, no es pot desfer; hom pot escantellar-la lleugerament, però cal deixar sempre una grossa mota, del contrari, torna a res.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Creences», p. 31. Estampa Gràfiques Calmell.

Val més un hereter que tants

1 font, 1989.
Es creia que es perd i s'escampa l'herència partida en morir el seu tenidor.
Una fortuna, perquè perduri, no es pot desfer.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 126. Editorial de Vecchi.