Paremiologia catalana comparada digital

Veu d'aiguardent

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1979.

Veu d'aiguardent

5 fonts, 1985.
Veu ronca / veu aspra com la de qui beu habitualment molt d'aiguardent.
Aquest home fa una veu d'aiguardent que qualsevol diria que té costum de beure, i no beu sinó aigua / En Jaume fa veu d'aiguardent, vés a saber què hi fa tantes hores al bar.
Font: R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Veu». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Veu greu i esquerdada, com la que solen tenir els bevedors empedreïts.
Sinònim: Veu de «cazalla» | Veu de vi.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Veu», p. 232. Editorial Pòrtic.
De: Vayreda, Marià.
Sa veu d'aiguardent.
Font: La punyalada (1904), p. 154.
Meseguer, Lluís; Garí, Joan (1995): Caplletra 18 (Primavera 1995), p. 133-164 «Metàfora i fraseologia en el discurs costumista: Santiago Rusiñol i Marià Vayreda», p. 156. Revista Caplletra.
Veu ronca.
Sinònim: Veu de regadora, enronquiment, raspera, rogall.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «V», p. 258. Edicions 62.
Veu ronca.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Sons i sorolls. Veu», p. 102. Edicions 62.

Tenir veu d'aiguardent

2 fonts, 1979.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Verbs», p. 188. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Veu aspra, rogallosa.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «tenir», p. 136. Editorial Millà.