Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1213. Editorial Selecta-Catalonia.
A Lleida vas, pèl o borra hi deixaràs
34 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1901.
Si a Lleida vas, cap o cabellera hi deixaràs
8 fonts, 1935.
Dita tòpica.
Lloc: Horta de Lleida.
Font: G 429, p45.
Lloc: Bellvís.
A Lleida vas, pèl o borra hi deixaràs
6 fonts, 1935.
Lloc: Marina Baixa.
A Lleida vas? Pèl o borra hi deixaràs
4 fonts, 1978.
Dita amb què els comarcans de Lleida indiquen que en anar a la capital tenen grans despeses.
Lloc: Illes Balears.
Lloc: Lleida (Segrià).
Si a Lleida vas, pèl o borra hi deixaràs
4 fonts, 1990.
Equivalent en francès: Si tu vas à Lérida, poil ou bourre tu y laisseras.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Lloc: Horta de Lleida.
Font: G 429, p45.
Lloc: Bellvís.
Equivalent en francès: Si tu vas a Lérida, poil ou bourre tu y laisseras.
Lloc: Catalunya del Nord.
A Lleida vas? Cap i cabellera hi deixaràs
2 fonts, 2006.
Dita tòpica.
Sinònim: A Arbúcies vas? Pèl o borra hi deixaràs.
Lloc: Pineda, Lleida i a Cervera.
Lloc: Marina Baixa.
Si a Lleida vas, cap o cabellera i deixaràs
2 fonts, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Lloc: Flix.
A Lleida vas? / cap i cabellera hi deixaràs
1 font, 1967.
Lloc: Pineda.
A Lleida vas? / Pèl a borra hi deixaràs
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Tu vas à Lérida? / Tu y laisseras poil ou bourre.
Lloc: Catalunya del Nord.
A Lleida vas? El cap o la cabellera hi perdràs
1 font, 1992.
A Lleida vas? pèl o borra hi deixaràs
1 font, 1990.
Dita amb què els comarcans de Lleida indicaven que anar a la capital porta grans despeses.
Lloc: Bellvís.
A Lleyda vas / cap o cabellera hi perdrás
1 font, 2021.
Lloc: Lleida (Segrià).
A Lleyda vas? Cap ó cabellera hi dexarás
1 font, 2021.
En Lérida enferma el pelo.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Font: Lo sabater.
A Lleyda vas? Lo cap ó la cabellera hi perdrás
1 font, 2021.
Qui a Lleida va, / cap o cabellera s'hi deixarà
1 font, 1901.
Ditxo propri dels encontorns de Lleida y que demostra la desconfiança ab que la gent de poble ha mirat sempre a la de les capitals.