Paremiologia catalana comparada digital

A capgirells

18 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1910.

A capgirells

12 fonts, 1982.
Equivalent en castellà: Dando tumbos.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 44. Editorial Diàfora.
Fent capgirells.
Baixava pel pendent a capgirells.
Equivalent en castellà: Dando tumbos.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Capgirell», p. 54. Enciclopèdia Catalana.
Donant tombs de manera irregular.
Van caure pel precipici a capgirells.
Sinònim: De tomballons, a rebolcons, de rodolons.
Font: Fr.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Tomballant». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Origen: 1627. Literalment, 'per atacs i espants'. En aquest context, el mot 'fit', que té un gran ventall de significats, vol dir 'paroxisme' o 'atac', i la paraula 'start', que se sol traduir per 'començar' o 'començament', vol dir 'espant'
Sinònim: A empentes i rodolons | A batzegades | A ratxes | A rauxes | A redols | D'una manera intermitent.
Equivalent en anglès: By fits and starts.
Hevly, Lou (2020): An Idiom a Day. 365 dites angleses corresponents a dites catalanes «B», p. 52. Parcir Edicions Selectes.
Hi arribarem puntuals, encara que sigui a capgirells.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 12. Llibres de l'Index, S.A..
Locucions populars.
Hi arribarem puntuals, encara que sigui a capgirells.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2015): Osona.com «La riquesa del català parlat a Vic, per Toni Coromina». Web.
Caiguda en rodó.
Va perdre peu i va baixar tot el pendent a capgirells fins que es va poder agafar en una arrel providencial.
Sinònim: A tomballons.
Equivalent en castellà: A vuelcos; Dando tumbos.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Capgirells». Editorial Barcanova.
Fent tombs de manera irregular, precipitadament, sense cap ordre. Qualificatius de quatre poblacions que geogràficament estan en rengle i anomenades per ordre de distància.
Sinònim: A bots i empentes | A patolls | A rebolcons | A (o De) tomballons | Atropelladament.
Equivalent en castellà: A vuelcos | Dando tumbos.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 172. Universitat Miguel Hernández.
Donant tombs de manera irregular.
Sinònim: Veg. A bots i empentes 2.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «A», p. 9. Edicions 62.
Donant tombs.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Moviments del cos. Manera de moure's», p. 66. Edicions 62.
Lloc: Vic (Osona).
Correu electrònic.

Fer un capgirell

2 fonts, 1968.
Tombarella. Canvi sobtat de situació, de fortuna; ruïna.
Sinònim: Fer una capgirola.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire...», p. 49. Editorial Claret.
Canvi sobtat de situació, de fortuna, etc. Rodríguez-Vida (1997) l'entra com «fer-se un capgirell», 'canviar la sort'
Sinònim: Mudar els daus.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

A (o de) capgirells

1 font, 2020.
Font: DCVB.
COR / Vera grau, Idali (2020): «És al DCVB i trobat en un text del rossellonès Desirat Cassó, que té una llengua de molta qualitat». Correu electrònic.

A cap-girells, a tomballons ò a rodolons

1 font, 1910.
Anar.
Equivalent en castellà: Á tumbos, rodando.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Frases adverbials. A», p. 197. Imp. de J. Horta.

Anar a capgirells

1 font, 1995.
De: Vayreda, Marià.
Font: La punyalada (1904), p. 42.
Meseguer, Lluís; Garí, Joan (1995): Caplletra 18 (Primavera 1995), p. 133-164 «Metàfora i fraseologia en el discurs costumista: Santiago Rusiñol i Marià Vayreda», p. 161. Revista Caplletra.

Fer-se un capgirell

1 font, 1997.
Canviar la sort.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Sort», p. 40. Edicions 62.