Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

A la vellesa, cascavells

21 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1903.

A la vellesa cascavells

4 fonts, 1935.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «4. Les edats de la vida - 4.5. Vellesa». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la vellesa». Web.
Maluquer i Maluquer, Albert (1935): Els vells. Font d'aforismes, p. 21. Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.
Equivalent en castellà: A la vejez, cascabeles en los pies.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Instrumentos idiófonos. XXIII. Cascabel. Refranes», p. 109. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

A la vellesa, cascavells

3 fonts, 1995.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 169. Web.
Font: VR, FX, MR, MS, TC.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «les edats de la vida», p. 47. Instituto de Estudios Turolenses.

Com més vells, més cascavells

3 fonts, 1935.
Sinònim: Com més vell, menys cervell.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 189», p. 648. Columna Edicions.
Maluquer i Maluquer, Albert (1935): Els vells. Font d'aforismes, p. 21. Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Instrumentos idiófonos. XXIII. Cascabel. Refranes», p. 109. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Home vell, poc cascavell

3 fonts, 1950.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «05. Instruments musicals de percussió: Bombo, Platerets, Tambor, Caixa, Tabal, Tabalet, Atabal, Tamborí, Timbal, Castanyoles, Esclafidors, Postisses, etc.». Blogger.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 470», p. 137. Columna Edicions.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Instrumentos idiófonos. XXIII. Cascabel. Refranes», p. 109. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Quant més vell, més cascavell

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Envelliment / Joventut», p. 231. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 274. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

A la bellesa cascabells

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Home vell, poch cascabell

1 font, 1903.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 152. Est. Tip. La Hormiga de Oro.

Quan més bell més cascavell

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. Q», p. 142. Edicions Tívoli.

Quan més vell, més cascavell

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «05. Instruments musicals de percussió: Bombo, Platerets, Tambor, Caixa, Tabal, Tabalet, Atabal, Tamborí, Timbal, Castanyoles, Esclafidors, Postisses, etc.». Blogger.

Quant més vell, més cascabell

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 225. Editorial Arte y Letras.

Quant més vell, més cascarell

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Condicions físiques, salut o malalties. Vellesa i la mort», p. 109. Editorial l'Esquer.