Paremiologia catalana comparada digital

A (o de) quin sant?

19 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1910.

A quin sant!

6 fonts, 1932.
I d'altres aspectes religiosos. Sense triar ni garbellar, per anar i vendre'n.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «IV. Del món religiós», p. 40. Autoedició.
Negació.
És veritat que festeges? —A quin sant! Ni pensaments…
Lloc: Vila-real, Onda.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno III (Mayo-Junio de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 260. Societat Castellonenca de Cultura.
Negació. De: Borràs Jarque, Joan Manuel.
—És veritat que festeges? —A quin sant! Ni pensaments…
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Font: Refranys i frases fetes de Vila-real.
Pérez Silvestre, Sergi (2005): Font, 7 (2005) «Refranys i frases fetes de Vila-real. Escarbant amb Joan Manuel Borràs Jarque. A», p. 35. Ajuntament de Vila-real.
És a dir, per què. Sant: Dit d'aquell que ha excel·lit per la seua virtut i ha atès una configuració amb Crist tal que ha esdevingut model per als cristians. L'ús d'aquest mot, però, no significa necessàriament un acte religiós.
Y este baül?… ¿A quin sant me han embolicat así?
Lloc: País Valencià.
Font: L'Agüelo Cuc, 561.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2002): Fraseologia popular. Inspirada en el món agrícola i religiós «Fraseologia popular inspirada en el món Religiós. S», p. 101. Edicions Bromera.
També pot significar una negació absoluta. Sant: Dit d'aquell que ha excel·lit per la seua virtut i ha atès una configuració amb Crist tal que ha esdevingut model per als cristians. L'ús d'aquest mot, però, no significa necessàriament un acte religiós.
Quico: —Però, en fi, vosté me paga / el desastre? / Rafel: —Jo? A quin sant!
Sinònim: De cap manera.
Lloc: País Valencià.
Font: la escaleta del dimoni, 73.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2002): Fraseologia popular. Inspirada en el món agrícola i religiós «Fraseologia popular inspirada en el món Religiós. S», p. 102. Edicions Bromera.
Distintes formes de negació.
Sinònim: Això podíem fer! | Qui ho ha dit, això?
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 115. Eixam Edicions.
De: Mollà, Toni; Fuster, Joan.
—Vosté no ha tingut prou amb els drets d'autor per a passar casa? —A quin sant, home! A quin sant! (…).
Lloc: País Valencià.
Font: Converses inacabades.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «8. Frases fetes», p. 55. Tàndem Edicions.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Locucions interjectives», p. 67. Tàndem Edicions.

A quin sant?

4 fonts, 1926.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.2. Sants - Misses i processons». Blogger.
Es diu per manifestar estranyesa per allò que algú proposa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «1 Sant, Santa Loc. h)». Editorial Moll.
Es diu per manifestar estranyesa per allò que algú proposa.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «S», p. 147. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Indica estranyesa o negació categòrica davant d'allò que algú proposa o afirma, o davant d'algun fet sorprenent.
A quin sant toquen les campanes a morts, si hui no s'ha mort ningú en el poble? | —És veritat que festeges? —A quin sant! Ni pensaments.
Rodamots (2024): «Cada dia un mot / 5642 / a quin sant? - https://rodamots.cat/a-quin-sant/». Rodamots.

De quin sant?

4 fonts, 1977.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.2. Sants - Misses i processons». Blogger.
Equivalent en castellà: ¿A santo de qué?
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 71. Editorial Pòrtic.
Sinònim: V. A sant de què?
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Sant», p. 201. Editorial Pòrtic.
Equivalent en castellà: ¿A santo de qué?
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 13. Editorial Claret.

A quin sant

1 font, 1993.
De: Fuster, Joan.
Vosté no ha tingut prou amb els drets d'autor per a passar casa? A quin sant, home! A quin sant! No mai, no mai de la vida. Amb els drets d'autor no he tingut per a viure ni per a res.
Equivalent en castellà: ¡A santo de qué!
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «6. Locucions interjectives», p. 38. Tàndem Edicions.

A quin sant! (a quin sant?)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1764. Publicacions de la Universitat de València.

De quín sant?

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: ¿A qué santo?
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Frases adverbials. D», p. 206. Imp. de J. Horta.