Paremiologia catalana comparada digital

A qui nega no el pengen

25 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1928.

A qui nega, no el pengen

9 fonts, 1969.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA SOC. L'ORGANITZACIO SOCIAL. JUSTICIA I LLEIS», p. 32. L'Avui / El Punt Avui.
Aconsella negar sempre davant alguna acusació per a fomentar el dubte.
Equivalent en castellà: LL: Connexa, l'expressió llatina: In dubio pro reo || Contrari: Quien todo lo niega, todo lo confiesa.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 425. Web.
Equivalent en francès: On ne pend pas celui qui n'avoue pas.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 366. Robert Morel Editeur.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 184. Editorial Millà.
Sense proves no es pot condemnar ningú.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 391. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència», p. 73. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència». Web.

A qui nega no el pengen

6 fonts, 1993.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Indica la utilitat de negar allò que se'ns imputa, mentre no hi hagi altres proves possibles que la pròpia confessió.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 190. Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 108. Seuba Edicions.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 76. Seuba Edicions.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. La saviesa i la prudència», p. 31. Revista L'Estel.

Qui nega no el pengen

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1142. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Sense proves no es pot acusar.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 408. Edicions 62.

Al que nega, no el pengen

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Critica que mentre un culpable no vulga reconéixer la seua falta o el seu crim, va salvant-se pel dubte que crea en els altres.
Equivalent en castellà: Similars: Al que dice la verdad le ahorcan | Miente, que algo queda.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 417. Web.

A qui nega no el penjen

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Al que nega, no'l pengen

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 14. Editorial Arte y Letras.

Aquell que nega no el pengen

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1764. Publicacions de la Universitat de València.

Qui nega, no el pengen

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «N 180», p. 402. Columna Edicions.