Paremiologia catalana comparada digital

A qui té fam les pedres li semblen pa

24 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1926.

A qui té fam, les pedres li semblen pa

9 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Fam Refr. s)». Editorial Moll.
Somia pa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Refranys», p. 363. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Fam», p. 54. Editorial Moll.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «EL COS. MENJAR, BEURE I…», p. 16. L'Avui / El Punt Avui.
Equivalent en francès: A qui a faim, les pierres semblent du pain.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La cuina i la taula / La cuisine et la table», p. 162. Robert Morel Editeur.
Sinònim: En temps de fam no hi ha pa dur.
Equivalent en castellà: A buen hambre no hay pan duro.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Fam», p. 58. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 307. Edicions 62.
La gana fa trobar bons els menjars.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Olors i sabors. Gana», p. 68. Edicions 62.
Equivalent en francès: A qui a faim, les pierres lui paraissent être du pain.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «La taula…», p. 131. Sport-Entraide-Amitié.

A qui té fam, les pedres li semblen pans

4 fonts, 1996.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Equivalent en esperanto: Ĉe stomako malsata ne kapricas palato.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «A taula, el menjar | Ĉe tablo, manĝaĵoj», p. 27. Associació Catalana d'Esperanto.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «A taula», p. 43. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «A taula». Web.

A qui té fam les pedres li semblen pa

3 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.
Sinònim: Veg. A carn dura, dent aguda.
Equivalent en castellà: A buen hambre no hay pan duro.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «fam». Editorial Barcanova.
ZER del Montsec (2023): ZER del Montsec «Frases fetes, dites i refranys relacionats amb el menjar i el beure - http://www.xtec.cat/~jbrufau/rural/c9798/m117.htm». Web.

Qui té gana, les pedres li semblen pa

2 fonts, 1969.
Gheorghe, Gabriel (1986): Proverbele româneşti şi proverbele lumii romanice, p. 210.
Equivalent en francès: A celui qui a faim, les pierres semblent du pain.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 302. Robert Morel Editeur.

A qui te fam les pedres li semblen pans

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

A qui te fam, ses pedres li pareixen pà

1 font, 1958.
Alusión a Mt. 4,3.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «II. La revelación. Viejo y Nuevo Testamento», p. 91. Museu de Mallorca.

A qui té gana, les pedres li semblen pa

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Pa, vi i carn», p. 159. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Qui té fam les pedres li semblen pa

1 font, 1992.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «El nostre pa de cada dia. El pa, el vi i els altre», p. 114. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

Qui té fam, les pedres li pareixen pa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 122», p. 269. Columna Edicions.

Qui té fam, les pedres li semblen pa

1 font, 2000.
Vol dir que el desig i la il·lusió ens fan veure les coses diferents d'així com són.
Sinònim: Qui té gana, somia pa.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Pa», p. 88. Editorial Moll.