Paremiologia catalana comparada digital

Aguantar la metxa

22 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1767.

Aguantar metxa

9 fonts, 1979.
Sofrir amb paciència.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.11. Sofriment i paciència. Esperança. Aguantar. Dites», p. 412. Editorial Moll.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2004): Revista Bellpuig, 702 «Modismes nostres», p. 21. Revista Bellpuig.
Resignar-se. Sofrir resignadament alguna molèstia o intemperància. Aguantar la conversa d'una persona molt xerraire i pesada. Esperar pacientment. metxa: No es fa referència a una metxa de filatura, sinó a la del llum de ganxo, també anomenada ple.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Indumentària. Vàries sobre peces d'indumentària», p. 328. Universitat Politècnica de Catalunya.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. A», p. 84. Consell de Mallorca.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 125. Editorial l'Esquer.
Encara que els altres cedeixin, tu has d'aguantar metxa.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLII. Més expressions del pare», p. 166. Llibres de l'Index, S.A.
Estava disposat a aguantar metxa passés el que passés.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 106. Llibres de l'Index, S.A.
Sofrir resignadament una cosa molesta.
No sé com aguanta tanta metxa en l'empresa on està; jo no ho resistiria.
Sinònim: Aguantar la metxa.
Lloc: País Valencià.
Pérez i Marco, Albert (1999): Vocabulari de pirotècnia «2. Fraseologia», p. 117. Ajuntament de Paterna.
Sofrir resignadament.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. A. Conjugacions vàries», p. 13. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Sofrir resignadament una cosa molesta, una reprensió, un mal resultat, etc.
Sinònim: Beure-se es cop | Beure-se es cop, com sa figuera | Beure es glop.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie B. Sofrir», p. 78. Hora Nova.

Aguantar la metxa

5 fonts, 1767.
Sofrir resignadament una cosa molesta.
Jo, que no tench es geni curt, allà agontava la metxa, Roq. 11.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Metxa Loc». Editorial Moll.
Sostenir una conversa sense disgustar-se ni cedir.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Aguantar», p. 108. Editorial Moll.
Sostindre a algú la conversa sense disgurtar-se'n ni cedir.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «A», p. 10. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Sofrir resignadament una cosa molesta.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «M», p. 101. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Perque encara que aguantaba la meja, no li entraba de les dens en dins, y si algunes vòltes li fea el rendibú, era pera dar color al drap, y pera que nos moguéra un infern den la caseta y eixa còsa.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 23. Librerías París-Valencia.
Sofrir resignadament una cosa molesta. Locució d'ús popular que ja apareix en la «Rondalla de rondalles». Pellicer, 1986, p143.
Sinònim: Aguantar metxa.
Lloc: País Valencià.
Font: Rondalla de rondalles (Pellicer, 1986, p143).
Pérez i Marco, Albert (1999): Vocabulari de pirotècnia «2. Fraseologia», p. 117. Ajuntament de Paterna.

Aguantar metge

2 fonts, 1961.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Referències del mal i de totes les coses malament», p. 61. Autoedició.
Resignació.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «A», p. 6. Autoedició.

Aguantar (a qualcú) la metxa, o la conversa, o la tava

1 font, 1926.
Sostenir a algú la conversa o les berbes, sense disgurtar-se'n ni cedir.
Sinònim: Aguantar (a qualcú) la conversa | Aguantar (a qualcú) la tava.
Font: Martí Gadea Dicc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Aguantar Loc. i Refr. b)», p. 314. Editorial Moll.

Aguantar [la] metxa

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. A», p. 20. Edicions Víctor.

Aguantar la meja

1 font, 2003.
De: Galiana, Lluís.
[…] perqué encara que aguantava la meja, no li entrava de les dents en adins, y si algunes voltes Ii feia el rendibú era per a dar color al drap, y per a que n·s moguera un infern en la caseta, y eixa cosa.
Font: Rondalla de Rondalles, 1768, 26-27.
Serra Milà, Maria Rosa (2003): Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de Girona, 6-14 de setembre de 2003), p295-300 «Refranys i frases fetes a la llengua literària del XVIII - https://aillc.espais.iec.cat/files/2020/10/13_1_aillc_294_300.pdf», p. 297. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Aguantar-li a u la metxa

1 font, 1997.
Aguantarle a uno sus bromas, sin impacientarse.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «A», p. 13. Comercial Denes, SL.