Alabeu-vos, cols, que hi ha naps a l'olla

17 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1928.

Alabeu-vos, cols, que hi ha naps a l'olla

3 fonts, 1969. [+]

Perquè els naps bullits no solen ésser gaire apetitosos i les cols al seu costat fan un bon paper, encara que a voltes tampoc no siguin prou grates.

Amades i Gelats, Joan (1978): L'escudella. La pipa «El recapte», p. 64. Editorial Selecta-Catalonia.

Equivalent en francès: Flattez-vous, choux, et des navets sont dans la marmite.

Lloc: Catalunya del Nord.

Alabeu-vos, cols, que hi ha naps en l'olla

3 fonts, 1980. [+]

Lloc: País Valencià.

Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 55. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Perquè la qualitat i el sabor del nap encara és menys abellidor que el de la col.

Lloc: País Valencià.

Lloc: Ribera.

Lloeu-vos, cols, que hi ha naps a l'olla

3 fonts, 2003. [+]
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «II. L'alimentació. El menjar i el beure», p. 22. Pagès Editors.

Alabeu-vos cols que hi ha naps a l'olla

2 fonts, 2008. [+]

Alabeu-vos cols, que hi ha naps a l'olla

2 fonts, 1984. [+]

No tothom està d'acord al referir-se als valors gastronòmics de la col.

Lloc: Quart.

Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. A», p. 61. Ajuntament de Quart.

Aalabeu-vos, cols, que hi ha naps a l'olla

1 font, 1937. [+]

Per això quan es pot fer una francesilla, sentireu a dir: «alabeu-vos, cols, que hi ha naps a l'olla», en el sentit de variar un xic de tema.

Alabau-vos, cols, que hi ha nap a l'olla

1 font, 1992. [+]

Alabeu-vos cols, que hi han naps a l'olla

1 font, 1928. [+]

Lloc: Lleida.

Alabeu-vos cols, que hi naps a l'olla

1 font, 2001. [+]

En relació a les sopes i a les menges líquides no podia faltar l'olla com a plat típic, no com a recipient, que aquest ja l'hem vist abans. Fer bullir hores i hores qualsevol cosa que hi hagués per la cuina amb aigua i sal en una olla a la qual 'hi anava afegint tot el que es podia (olla barrejada, se'n deia) es pot dir que ha estat la manera quotidiana d'alimentar-se de la nostra gent al llarg de la història, no tant sols a pagès sinó també a ciutat.