Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 418», p. 90. Columna Edicions.
Bé que és dels altres no m'omple les galtes
14 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1900.
Bé que és dels altres, no m'omple galtes
3 fonts, 1992.
Bé que és dels altres, no m'ompli les galtes
3 fonts, 1980.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Ribera.
Bé qui és dels altres no m'umple les galtes
2 fonts, 1900.
Be qu'es dels atres, no m'òmplin galtes
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Bé que és d'altres no m'omple les galtes
1 font, 2003.
Bé que és dels altres no m'omple les galtes
1 font, 1900.
Bé que és dels altres, no m'omple les galtes
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Le bien des autres ne me remplit pas les joues.
Lloc: Catalunya del Nord.
Bé que és dels altres, no n'umplen galtes
1 font, 2008.
El bé mal guanyat o mal fet, no fa profit ni és recompensat.