Paremiologia catalana comparada digital

Bé sap el gat la barba que llepa

25 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1736.

Bé sap el gat la barba que llepa

9 fonts, 1969.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gat, gata», p. 121. Editorial Millà.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la barba». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 277», p. 704. Columna Edicions.
Es diu d'algú per tractar-lo d'adulador.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Lloc: Ontinyent.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gat», p. 79. Edicions Polígrafa.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb els animals», p. 15. Revista L'Estel.

Bé sap lo gat la barba que llepa

3 fonts, 1976.
Motéjase a uno de adulador.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «G», p. 73. Comercial Denes, SL.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua. Llepar», p. 198. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Barba, barbut», p. 218. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1976): «Dites sobre el gat», p. 24. Almanac Català del Rosselló.

No sap el gat la barba que llepa

3 fonts, 1989.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «N», p. 84. Ajuntament d'Alzira.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Barba, barbut», p. 219. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «N», p. 242. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Bé sab lo gat la barba que llepa

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 47. Librerías París-Valencia.

Bé sap «lo» gat la barba que llepa

1 font, 2011.
Lo = forma antiga i dialectal de l'article el.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 18. Web.

Bé sap el gat la barba dque llepa

1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «B», p. 78. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Be sap lo gat la barba que llepa

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «B», p. 35. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Ja sap es gat ser barbes que llepa

1 font, 1951.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1951): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Ja sap es gat ses barbes que llepa

1 font, 1962.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1962): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1964): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1979): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

No sab el gat la barba que llepa

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «N», p. 191. Editorial Arte y Letras.