Paremiologia catalana comparada digital

Béns de menors, perdició d'ells i dels tutors

23 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1900.

Béns de menors, perdició d'ells i dels tutors

7 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1142. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «9. Els diners». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La roda de la fortuna. Dissort», p. 225. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Qui fa de marmessor o administrador de béns d'altri sol ser criticat per enveges i sempre té el dubte de si actua convenientment.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 428. Web.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «B», p. 78. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Béns de menors, perdició de tots

3 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 413», p. 89. Columna Edicions.
Dels menors i dels tutors.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 422. Edicions 62.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «B», p. 78. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Bens de menors, perdició d'ells y dels tutors

2 fonts, 1900.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «B», p. 34. Editorial Arte y Letras.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 23. Editorial Rourich.

Bens de menors, perdició de tots

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «B», p. 34. Editorial Arte y Letras.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dites». Web.

Bens de menors perdició d'ells y dels tutors

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Béns de menors perdició de tots

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Béns de menors, / perdició d'ells i de tutors

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Bé», p. 125. Edicions Polígrafa.

Béns de menors, / perdició d'ells i també dels tutors

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Biens de mineurs, / perdition d'eux-mêmes et des tuteurs.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 352. Robert Morel Editeur.

Béns de menors, perdició d'ells e de tudors

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «M», p. 64. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Béns de menors, perdició d'ells i [també] dels tutors

1 font, 1999.
Perquè els tutors gasten els diners dels menors i quan aquests ja en poden disposar no en queden.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 422. Edicions 62.

Béns de menors, perdició d'ells i de tutors

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La infantesa», p. 31. Pagès Editors.

Béns de menors, perdició d'ells i també dels tutors

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 412», p. 88. Columna Edicions.

Béns de menors, perdició de ells y també dels tutors

1 font, 1912.
Béns.
Equivalent en italià: Beni di minori, perdizione di essi e anche dei tutori.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 192. Web.