Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1142. Editorial Selecta-Catalonia.
Béns de menors, perdició d'ells i dels tutors
24 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1900.
Béns de menors, perdició d'ells i dels tutors
7 fonts, 1951.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Qui fa de marmessor o administrador de béns d'altri sol ser criticat per enveges i sempre té el dubte de si actua convenientment.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Béns de menors, perdició de tots
3 fonts, 1989.
Dels menors i dels tutors.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Bens de menors, perdició d'ells y dels tutors
2 fonts, 1900.
Lloc: País Valencià.
Bens de menors, perdició de tots
2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Bens de menors perdició d'ells y dels tutors
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Béns de menors perdició de tots
1 font, 2006.
Béns de menors, / perdició d'ells i de tutors
1 font, 1967.
Béns de menors, / perdició d'ells i també dels tutors
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Biens de mineurs, / perdition d'eux-mêmes et des tuteurs.
Lloc: Catalunya del Nord.
Béns de menors, perdició d'ell i també dels tutors
1 font, 1926.
Lloc: Barc.
Béns de menors, perdició d'ells e de tudors
1 font, 1900.
Béns de menors, perdició d'ells i [també] dels tutors
1 font, 1999.
Perquè els tutors gasten els diners dels menors i quan aquests ja en poden disposar no en queden.
Béns de menors, perdició d'ells i de tutors
1 font, 2003.
Béns de menors, perdició d'ells i també dels tutors
1 font, 1992.
Béns de menors, perdició de ells y també dels tutors
1 font, 1912.
Béns.
Equivalent en italià: Beni di minori, perdizione di essi e anche dei tutori.