Paremiologia catalana comparada digital

Després de segar ve el batre

28 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1969.

Primer és el segar que el batre

7 fonts, 1979.
A més de fer les coses quan toca de fer-les, cal que siguin realitzades amb ordre si es vol que siguin profitoses. En cas contrari, la feina resulta inútil.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Treball i negocis», p. 162. Editorial de Vecchi.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 340. Web.
El sentit és que les coses s'han de fer al temps que convé i seguint un ordre.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 237. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Batre», p. 371. Llibres de l'Index, S.A.
Hom ha d'actuar ordenadament.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Cal fer les coses amb ordre.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 379. Edicions 62.
Fer les coses amb ordre.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «ésser (o no)», p. 46. Editorial Millà.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «II. Constatacions i sentències», p. 21. Autoedició.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «IV. Virtuts, defectes, i molt boca-orella», p. 43. Autoedició.

Després de segar ve el batre

4 fonts, 1969.
O simplement fent menció d'altres aspectes. Així, anant a la marxeta, n bon rastre.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «II. Referències al món rural», p. 25. Autoedició.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 109. Pagès Editors.
Ens donen informació del lloc i el temps de la batuda, en general.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «Les feines a l'era. Batuda, batre, batolles», p. 63. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
Equivalent en francès: Après la moisson vient le battage.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Temps, vida i mort / Temps, vie et mort», p. 376. Robert Morel Editeur.

Després de segar, ve el batre

2 fonts, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 15. Editorial l'Esquer.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 105. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Després del segar ve el batre

2 fonts, 1987.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 26. Editorial Virgili & Pages.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 632», p. 6. Columna Edicions.

Un, dos, tres, quatre, després de segar ve el batre

2 fonts, 2007.
Sinònim: Hi ha moltes maneres de matar puces.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «298», p. 91. Garsineu Edicions.
Lloc: Maials (Segrià).
Solà i Miró, Eulàlia (2014): Localismes i altres mots. Refranys «Refranys. Feines del camp i cultius», p. 206. Web.

Abans és el segar que el batre

1 font, 2014.
Es diu en el sentit que cada cosa té el seu temps.
Sinònim: Eixint del segar ve el batre.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. II. El calendari. El temps cronològic», p. 208. Llibres de l'Index, S.A.

Després de segar, vé el batre

1 font, 1992.
Aquí ens recorda que no s'ha de variar l'ordre natural de les coses.
Lloc: Tortosa.
Barceló i Àlvarez, Àngel (1992): Dites, cobles i rondalles. «Tradició oral de la comarca de Tortosa» «Dites d'informació», p. 261. Servei Local de Català de Tortosa.

Desprès de segar, ve el batre

1 font, 1997.
Lloc: Aldover (Baix Ebre).
Villamón Piñol, Ismael; Aliern Pons, Francesca (1997): Aldover, «passat i present» «El refranyer», p. 103. Ajuntament d'Aldover.

Després de segar, ve'l batre

1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 226. Manuscrit.

Després del segar, ve el batre

1 font, 1980.
És el quefer camperol que permet separar el gra de la palla en els cereals.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Batre», p. 79. J. Huguet Pascual, editor.

Després del segar… ve el batre

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Després des segar ve es batre

1 font, 1993.
Es diu per significar que no s'han acabat ses feines. Que encara hi queda cosa per fer.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2563 Segar», p. 346. Institut Menorquí d'Estudis.

Després des segar, ve es batre

1 font, 2008.
És normal.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.4. Feines - Eines i estris», p. 212. Editorial Moll.

Después de segar ve lo batre

1 font, 1995.
Font: CR, CL, FI, FX, ME, PR, TC, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «És la vida del pagès…», p. 29. Instituto de Estudios Turolenses.