Paremiologia catalana comparada digital

Béns mal adquirits, si passen als fills, no arriben als nets

15 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1918.

Béns mal adquirits, si passen als fills, no arriben als néts

6 fonts, 1926.
Lloc: Ciutadella.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Bé Refr. ii)». Editorial Moll.
No tenen llarga duració, i no es poden considerar patrimoni.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10. Riquesa i pobresa. Economia. Refranys», p. 451. Editorial Moll.
No dura la possessió de les coses mal adquirides.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Béns», p. 38. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Les coses mal fetes acaben pagant-se un dia o un altre.
Sinònim: Similars: La veritat és com l'oli, que sempre sura | Allò que de nit es fa, de dia es veu | Dels pecats dels pares van els fills geperuts.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 542. Web.
L'experiència ha comprovat que en no existir esforç per aconseguir les coses sol restar-se'ls importància i valor. Vegi's n. 29 i 1.466.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «389 Béns», p. 64. Institut Menorquí d'Estudis.

Béns mal adquirits, si passen als fills no arriben als néts

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1144. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 415», p. 89. Columna Edicions.
Cal saber el valor de les coses.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 422. Edicions 62.

Béns mal adquirits, si passen an es fills, no arriben an es néts

2 fonts, 1926.
Lloc: Menorca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Adquirir Refr. b)», p. 211. Editorial Moll.
El que ha estat adquirit per mitjans il·lícits durarà poc temps. Cf. Res male…
Equivalent en llatí: Res parta furto durabit tempore curto.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2610», p. 151. Enciclopèdia Catalana.

Bens mal adquirits, / si passen an els fís, / no arriben an els nets

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXII.- Parentiu», p. 317. Institut Menorquí d'Estudis.

Bens mal adquirits, si passen als fills no arriben als néts

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Béns mal adquirits, si passen als fills, / no arriben als néts

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Biens mal acquis, s'ils passent aux fils, / n'arrivent pas aux petits-fils.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 306. Robert Morel Editeur.

Béns mal adquirits, si passen an es fiis no arriben an es néts

1 font, 1984.
Ningú s'estima una cosa, que ha vingut de tant bo.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parentiu», p. 249. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.