Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1199. Editorial Selecta-Catalonia.
La dona que va a la llana mai tindrà la testa vana
15 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1736.
La dona que fila llana no té la testa vana
4 fonts, 1936.
La dona que va a la llana, mai tindrà la testa vana
2 fonts, 1989.
Vol dir que les dones treballadores solen ésser assenyades, bones i honeste.
La dona que va á la llana / may tindrá la testa vana
1 font, 1759.
La dona que va à la llana / may tindrá la testa vana
1 font, 1796.
La dona que va a la llana mai tindrà la testa vana
1 font, 2003.
La dona que va a la llana mai tindra la testa vana
1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
La dona que va à la llana may tindrá la testa vana
1 font, 1919.
Lloc: Selva.
La dona que vá à la llana, / may tindrá la testa vana
1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
La dona que va a la llana, mai tendrà la testa vana
1 font, 2008.
Significa que les dones treballadores solen ser assenyades i honestes.
La dòna que va a la llana, may tindrá la tèsta vana
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.