M. Home molt covard.
Equivalent en castellà: Cagón | Gallina.
Lloc: Empordà, Vallès.
I els covards més aviat susciten insults de caràcter escatològic: cagacalces, cagat, calçasses, bragasses, cagalló, caguerri, caguetes, cagarina, cagabandúrries, pixafreda.
Covard.
No us defensarà: és un cagacalces.
Covard.
I potser aconseguiran que ens caguem a les calces. S’entén, oi, per què els covards els anomenem cagacalces?
Però potser és en els significats figurats on els nostres avantpassats foren més creatius a l'hora d'inventar mots d'aquest àmbit. Entre els composts o derivats de cagar, molts són referits a la covardia. Totes aquestes paraules són, segons l'Alcover-Moll, sinònims col·loquials de covard o de pusil·lànime.
Sinònim: Covard.
Font: DCVB.
Covard. Calces: antigament, pantalons.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Equivalent en castellà: Cagado | Cobarde.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Persona covarda; compost de cagar i calçó o calça, que avui dia ens ha quedat el plural calces.
Sinònim: Cagacalçons.
Persona que es deixa governar fàcilment.
Equivalent en francès: Trouillard.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
De: Ribes, Jean.
Equivalent en francès: Trouillard.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
M. i f. Persona covarda, pusil·lànime. Etim.: Mot compost amb «cagar» i «calces». Amb «caga-» tenim un munt de compostos: cagadubtes, cagaferro, cagamànecs, cagamiques, caganiu…
Fa el milhomes però a l’hora de la veritat és un cagacalces.
Sinònim: Cagat -ada | Caganer -a.
El qui es caga a les calces, és a dir el covard, el pusil·lànime. Es diu a (d')una criatura, a la qual es vol fer sentir que és encara massa petita.
Poruc. Persona que sempre es fa enrere. Persona que fa tot el que li diuen.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).