Paremiologia catalana comparada digital

Calendari nou, que dona aigua quan plou

19 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1928.

Calendari nou, que dóna aigua quan plou

7 fonts, 1992.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.3. Pas del temps. 3.3.8. Temps en general. Refranys», p. 185. Editorial Moll.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el calendari de l'any. Dites i refranys de l'any. Gener. Cap d'Any». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre la pluja». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 292», p. 515. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Any». Web.
Nadal enteranyinat (1999): Dites nadalenques «Dites populars de Cap d'Any». Web.
(2001): L'Estel «Dites populars de Cap d'Any», p. 19. Revista L'Estel.

Calendari nou assenyala l'aigua quan plou

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.

Calendari nou, / que doni aigua quan plou

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Calendrier neuf, / qu'il annonce de l'eau lorsqu'il pleut.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La pluja / La pluie», p. 542. Robert Morel Editeur.

Calendari nou, assenyala aigua quan plou

1 font, 1989.
De ploure.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «III. Oratge i vents. El mot temps», p. 32. Autoedició.

Calendari nou, que assenyala aigua quan plou

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 89. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Calendari nou, que dóne aigua quan plou

1 font, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Calendari», p. 21. El Llamp.

Calendari nou, que done aigua quan plou

1 font, 1995.
Font: CL, FX, G.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «El calendari del pagès», p. 17. Instituto de Estudios Turolenses.

Calendari nou, que endevina quan plou

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 273. Editorial Antinea.

Calendari nòu, que senyala aigua quant plòu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «C», p. 42. Editorial Arte y Letras.

Calendari nou, s'enyala l'aigua quan plou

1 font, 2019.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. En este caso se utilizan los registros de las estaciones meteorológicas, haciendo los datos de la serie histórica del calendario anual. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 608. Universitat de les Illes Balears.

Calendari nou, senyala l'aigua quan plou

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «C», p. 16. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Calendari per l'any nou, / que endevina quan plou!

1 font, 1930.
Aquests pronòstics, que són sempre els mateixos, assenyalen les variacions atmosfèriques generals; diuen que a l'estiu farà calor, i a l'hivern farà fred; que pel febrer farà vent, i pel maig plourà; indiquen els fenòmens naturals en el temps que generalment solen produir-se. El poble hi té gran fe i es regeix pel que diuen aquests calendaris, per tal de saber els canvis atmosfèrics venidors.
Es publiquen a darreries de l'any anterior; són venuts pels carrers, per venedors ambulants al crit de…
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Calendari», p. 26. Butlletí de Dialectologia Catalana.

El calendari nou que endevina quan plou, i el calendari del pagès que tot ho sap i no endevina res

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «1. El calendari nou que endevina quan plou, i el calendari del pagès que tot ho sap i no endevina res», p. 11. Museu del Montgrí i del Baix Ter.