Paremiologia catalana comparada digital

Cap de taula

21 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1867.

Cap de taula

9 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Cabecera (de mesa).
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 53. Editorial Pòrtic.
Persona que ocupa el lloc principal en una taula.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Cap», p. 103. Llibres de l'Index, S.A.
Persona que seu en el lloc preferent, de més honor, de la taula / lloc d'honor en una taula.
Qui seurà al cap de taula? / Que obri l'ampolla de cava el cap de taula!
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «President». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Presidir la taula.
L'avi, sempre és el cap de taula.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes amb cap», p. 74. Autoedició.
Loc. nom. [LC]. Lloc principal d'una taula.
Posarem l'avi al cap de taula i la mare, al seu costat.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «cap 2». Institut d'Estudis Catalans.
El cap de taula fa la benedicció abans de menjar.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 33. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 173. Universitat Miguel Hernández.
Lloc d'honor en una taula.
Sinònim: Presidència.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «C», p. 75. Edicions 62, accepció 1.
Persona que presideix una taula.
Sinònim: President.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «C», p. 75. Edicions 62, accepció 2.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «6. Locucions substantives», p. 42. Tàndem Edicions.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Locucions substantives», p. 67. Tàndem Edicions.

Fer un bon cap de taula

2 fonts, 1999.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. F», p. 221. Consell de Mallorca.
Menjar molt bé.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol II. Fisiologia. Sèrie A. Menjar», p. 37. Hora Nova.

Ser el cap de taula

2 fonts, 1995.
El qui la presideix.
Palau, Montserrat (2012): CPNL «CPNL - Frases fetes, exclamacions i refranys». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Parts del cos (humà i d'animal)», p. 115. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Taula i cuina», p. 152. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Ésser el cap de taula

1 font, 1979.
El qui la presideix.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Cap», p. 24. Editorial Millà.
El qui seu en el lloc preferent.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «taula», p. 134. Editorial Millà.

Estar a cap de taula

1 font, 1926.
Seure en el lloc de més honor o distinció d'una taula.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Taula II.1». Editorial Moll.

Fer de cap de taula

1 font, 1999.
Presidir un dinar o un sopar.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol II. Fisiologia. Sèrie A. Menjar», p. 37. Hora Nova.

Sér lo cap de taula

1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 86. Hermanos Espasa, Editores.