Paremiologia catalana comparada digital

Capità manaies

24 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1915.

Capità manaia

3 fonts, 2004.
Qui tot ho vol dirigir / qui vol comandar més que els altres i més del que li pertoca.
El cap de la colla es captenia amb fums de capità manaia / El nen més alt de la colla acostuma a ser el capità manaia, els altres es limiten a obeir-lo.
Sinònim: Ésser un dictador.
Font: IEC / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Manaire». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Aquell capità manaia, com si no tingués el ronyó cobert, encara mira d'anar pels adormits i delmar la pobra gent que prou feina té per anar tirant!
Lloc: El Vendrell.
Fontana i Tous, Joan; Nogueiro Braña, Noèlia (2021): Helena «Abril 2001», p. 13.
El caporal dels armats o soldats romans que prenen part a les processons i altres funcions de Setmana Santa.
Lloc: Camp de Tarragona i Valls.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició, accepció 1.
El qui sempre vol manar.
Sinònim: Manaire.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició, accepció 2.

Ser el capità manaies

3 fonts, 1996.
Qui tot ho vol dirigir.
Equivalent en castellà: Ser un marimandón.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 77. Edicions 62.
El capità manaies de tota auella revolució era el delegat escollit pels treballadors de l'empresa.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 296. Llibres de l'Index, S.A.
Qui tot ho vol dirigir.
Equivalent en castellà: Ser un marimandón.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Semblar el capità Manaia

2 fonts, 1935.
Aplicat als entonats i que tenen aire de domini. El capità Manaia era el qui manava la comparsa d'armats o soldats romans que concorria a les processons de Setmana Santa. La tradició explica que un dels qui havien exercit aquest càrrec es deia Joan Manaia. Era de molt bona fe i tenia el càrrec com una gran dignitat. Una vegada que el rei visità la nostra ciutat en manaia anà a oferir-li els serveis de la seva tropa per donar-li guàrdia d'honor… (segueix a l'original).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer barceloní «De la gent», p. 87. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Aplicat als entonats i que tenen aire de domini. Mana la comparsa de soldats romans en les processons de Setmana Santa. De: Amades i Gelats, Joan.
Font: Refranyer barceloní (1935).
Amades, Joan, ACJA (2023): «https://twitter.com/amades_acja/status/1642648102351015938». Twitter.

Capità manaia, / que espanta la canaia

1 font, 1970.
Personatges que intervenen en les processons de la Passió.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Persona», p. 286. Edicions Polígrafa.

Capità manaies

1 font, 1997.
Manaire.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques dolentes respecte als altres», p. 17. Edicions 62.

Com lo capità Menaia

1 font, 2003.
Acaminar tan espaït.
Acamines tan espaït com lo capità Menaia.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Comparacions». Web.

Ésser el capità manaies

1 font, 1996.
Qui tot ho vol dirigir.
Sinònim: Ésser el manifasser, ésser el manefler, ésser l'entremetedor, ésser el fresseta, ésser el manefla.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 108. Edicions 62.

Ésser un capità Manaia

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Verbs», p. 181. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Ésser un capità-manaia

1 font, 1979.
Un que sempre vol manar.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «ésser (o no)», p. 50. Editorial Millà.

Fer el manaia

1 font, 2004.
Presumir de manar o de tenir més força o poder que els altres.
El teu germà sempre fa el manaia: es creu molt forçut i li agrada manar els seus amics.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Presumir». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Lo capitá-manaias

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Sinònim: Lo pinxo del barri.
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Manaia

1 font, 2024.
Fam. Persona autoritària, a qui agrada manar.
En aquella associació hi havia massa manaies | Era un bon manaia.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Important», p. 247. Llibres de l'Index, S.A.

Sembla'l capitá Manaya

1 font, 1921.
De: Leonor, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0036 «115 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1364363». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Sembles el capità Manaies

1 font, 2021.
Això ens ho deia la meva mare quan, de petits anavem amb les man a les butxaques.
Cartes i globus (2021): «https://twitter.com/globus_i/status/1364304523435646981». Twitter.

Ser el capità mania

1 font, 2021.
Agradar-li manar.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.

Ser un capità manaia

1 font, 2014.
A tot arreu on va li agrada dirigir les coses: és un capità manaia.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 302. Llibres de l'Index, S.A.

Ser, semblar o voler fer de capità manaia (o capità manaies)

1 font, 2005.
S'usa irònicament per referir-se a algú que ho vol dirigir tot, que pretén manifassejar o que presumeix de tenir més poder o força que els altres. Joan Coromines explica que 'manaia' ve de l'italià 'mannaia' ('destral') (del llatí 'securis manuaria' ('destral de mà')). Segurament els antics comparses de la Setmana Santa duien una destral a l'espatlla i això els va identificar amb la paraula.
Solsona, Ramon (2005): A paraules em convides. Meravelles, curiositats i sorpreses del llenguatge «La festa. Setmana Santa», p. 148. Columna Edicions.

Un capità manaies

1 font, 1985.
Sinònim: V. Soldat ras.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Soldat», p. 210. Editorial Pòrtic.