Paremiologia catalana comparada digital

Cara de lluna (plena)

13 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1884.

Cara de lluna plena

3 fonts, 1977.
Tenir una cara molt rodona.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 327. Editorial Moll.
Equivalent en castellà: Cara de torta.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 54. Editorial Pòrtic.
Cara ampla i rodona.
Des que s'ha engreixat fa cara de lluna plena.
Sinònim: Cara de pa, cara de pa de ral, cara de cul, cara de pa de quilo.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Cara». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Tindre cara de lluna

2 fonts, 2016.
Grossa.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «Lo cos humà. Refranys, dites i expressions referents al cos humà», p. 68. Cossetània Edicions.
Grossa.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre. Paraules, frases i expressions del parlar de les Terres de l'Ebre «Lo cos humà», p. 53. Cossetània Edicions.

Cara de llun a plena

1 font, 1999.
Cara molt formosa.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol I. Anatomia. Sèrie A. Bellesa», p. 32. Hora Nova.

Cara de Lluna

1 font, 1884.
La Lluna serveix també per algunes comparances. Quan algú té la cara rodona.
Equivalent en italià: Faccia o viso di luna piena.
Gomis i Mestre, Cels (1884): La lluna segons lo poble «La Lluna. V. Cansons y dites sobre la Lluna», p. 52. Editorial Altafulla.
La Lluna serveix també per algunes comparances. Quan algú té la cara rodona.
Equivalent en francès: Visage de pleine lune.
Gomis i Mestre, Cels (1884): La lluna segons lo poble «La Lluna. V. Cansons y dites sobre la Lluna», p. 52. Editorial Altafulla.

Cara de lluna

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Cara de lluna al plé

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Sinònim: Cara de sentenciat.
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

De cara de lluna plena

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: De cara de torta.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 67. Editorial Pòrtic.

Fer cara de lluna

1 font, 1915.
Al qui està gras.
Lloc: Urgell.
Serra i Boldú, Valeri (1915): Calendari folklòric d'Urgell «Començament», p. 19. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Tenir cara de lluna plena

1 font, 1984.
Correig, M.; Cugat, L.; Rius, D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca «L'Univers i el temps. Astres», p. 93. Graó Editorial.