Paremiologia catalana comparada digital

Casa composta, la mort a la porta

25 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1900.

Casa composta, la mort a la porta

14 fonts, 1915.
Se diu per expressar que quan s'arriba a tenir casa pròpia i arreglada, se sol morir l'habitador.
Sinònim: Casa nova, sepultura de la mort | Casa adobada, la mort de l'hereu | Casa parada, la mort a la porta.
Lloc: Rib. d'Ebre.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Casa Refr. g)». Editorial Moll.
Vol dir que moltes vegades, en haver fet una casa nova o en haver-la arreglada al nostre gust, ens morim sense temps de gaudir-ne.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Mort Refr. v)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1115. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 55. Edicions El Mèdol.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «3. L'habitatge - 3.1. Casa». Web.
Baptistine (2024): «https://twitter.com/emmallado/status/1758082828862915036». Twitter.
Bergós i Massó, Antoni (1916): Col·lecció de refranys catalans, p. 57. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «III. L'habitatge. La casa», p. 27. Pagès Editors.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Temàtica religiosa i enfocament de la mort», p. 147. Servei Local de Català de Tortosa.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1475», p. 789. Columna Edicions.
De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/19/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0086 «Refraner comarcá (segona tanda) - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435610304201/27/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.
Font: BM, FV, FX, ME, MR, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «la casa i el veïnat», p. 53. Instituto de Estudios Turolenses.
Hi havia la creença que la família que estrenava casa, abans d'un any tindria una defunció.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 266. Edicions 62.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1991): Un mal somni. Col·lecció «Folklore, 6», p. 27. Editorial Miguel A. Salvatella.

Casa composta, / la mort a la porta

2 fonts, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Compondre sa bugada», p. 145. Edicions Polígrafa.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 233. Edicions Polígrafa.
Antigament era habitual realitzar un sacrifici -en general, animal- quan una llar s'acabava de construir. Això va perdurar en la ment popular doncs hi havia una dita a casa nostra, per exemple, que deia qui estrenava casa nova abans d'un any patiria alguna defunció familiar.
Sinònim: Casa nova, / sepultura de mort.
Llegendàrium (2019): «https://twitter.com/llegendarium/status/1183127343205933056». Twitter.

La casa comporta / la mort a la porta

2 fonts, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Escola Municipal de Formació Professional de Flix (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Família», p. 61. Escola Municipal de Formació Professional de Flix.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Família», p. 61. Autoedició.

Casa composta la mort a la porta

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Casa composta la mort á la porta

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Casa compòsta, mòrt a la pòrta

1 font, 1900.
Aquestes quatre dites supersticioses se referèxen a la creènça de que'ls que fan cases se mòren tan bòn punt comèncen a disfrutarne.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «III. Habitacions», p. 121. Centre Excursionista de Catalunya.

La casa composta la mort a la porta

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/47/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.