Paremiologia catalana comparada digital

Castells més alts cauen

21 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1883.

Els forts castells també cauen

4 fonts, 1926.
Vol dir que tothom, per amunt que estigui, pot arribar a veure's en la misèria o en la impotència.
Sinònim: Castells més alts han derrocat | Castells més grossos han dembarrancat.
Lloc: Manresa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Castell Refr». Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La presumpció», p. 99. Pagès Editors.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Lluita», p. 208. Edicions Tres i Quatre.
Equivalent en francès: Les châteaux les plus forts tombent aussi.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Sort, desgracia / Bonheur, malheur», p. 338. Robert Morel Editeur.

Castells més alts han derrocat

2 fonts, 1926.
Vol dir que tothom, per amunt que estigui, pot arribar a veure's en la misèria o en la impotència.
Sinònim: Els forts castells també cauen | Castells més grossos han dembarrancat.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Castell Refr». Editorial Moll.
Vol dir que tothom, per amunt que estigui, pot arribar a veure's en la misèria o en la impotència.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Castell», p. 42. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 2.11. Sintaxi», p. 217. Editorial Moll.

Los forts castells també cauen

2 fonts, 1900.
Sinònim: No-y hà castell de dona qui-s tengués, si lo florí hi córre sol un mes.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Dones - Fémbres», p. 12. Impremta Catalònia.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 75. Editorial Rourich.

Castells mes alts / han caigut

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/65/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Castells més alts cauen

1 font, 2014.
Cf.: Refranys, XII, 2305, p526, «Castells més alts, n'hem vistos caure», comenta: «Adverteix que ningú s'ha d'enorgullir per tenir una bona posició en la societat, perquè les coses li poden anar malament i perdre-ho tot».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XII. La geografia. L'espai geogràfic», p. 264. Llibres de l'Index, S.A.

Castells mes alts han caigut

1 font, 1915.
De: Leonor, Joan (1921).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0105-0046 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434390304201/111/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Castells més alts n'hem vistos caure

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1815», p. 878. Columna Edicions.

Castells més alts s'han vist caure

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Visió del món», p. 76. Autoedició.

Castells més alts, n'hem vistos caure

1 font, 1999.
Adverteix que ningú s'ha d'enorgullir per tenir una bona posició en la societat, perquè les coses li poden anar malament i perdre-ho tot.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. L'espai geogràfic», p. 526. Edicions 62.

Castells més grans s'han vist caure

1 font, 1995.
Font: FV, FI, FX, G, ME, MR, MS, TV, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «sort i dissort», p. 68. Instituto de Estudios Turolenses.

Castells més grossos han dembarrancat

1 font, 1926.
Vol dir que tothom, per amunt que estigui, pot arribar a veure's en la misèria o en la impotència.
Sinònim: Els forts castells també cauen | Castells més alts han derrocat.
Lloc: Llucmajor.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Castell Refr». Editorial Moll.

Castells molt forts solen caure de repent

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «C», p. 36. Ajuntament d'Alzira.

Els castells, com més alts cauen

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 175. Museu de Vilafranca.

Els forts castells, també cauen

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Los forts castells també cauhen

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 38. Llibreria d'Alvar Verdaguer.