Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Ull blau i cella rossa fan galant mossa

48 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1907.

Ull blau i cella rossa, fan galant mossa

14 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
E. V. Equip (1996): Revista Caprabo, Núm. 208 (abril'96) «REFR. CAT. DE L'AMOR, LA DONA I EL MATRIMONI (3)», p. 65. Caprabo.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «II. Les jornades de la vida. La noia», p. 54. Garsineu Edicions.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA DONA I L'HOME. LA BELLESA I EL SEXE», p. 19. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Colors». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Aquí es prefereix el criteri de la bellesa nòrdic enlloc del mediterrani.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Les dones i els amics», p. 104. Editorial de Vecchi.
Hostench, Rosita (1997): Diari de la padrina del Joan «Dites». Correu electrònic.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 24. Editorial Millà.
Sinònim: Veg. Ull blau i cella rossa, bona mossa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2011): Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull. Autoedició.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 67. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Ulls», p. 216. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Bella / Hermosa / Lletgessa / Geperut», p. 228. Universitat Miguel Hernández.

L'ull blau i la cella rossa, bona mossa

11 fonts, 1989.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «L», p. 71. Ajuntament d'Alzira.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans, p. 19. Edicions Tres i Quatre.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El cos humà. Bellesa corporal», p. 59. Edicions Tres i Quatre.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Colors». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 477. Web.
Les noies rosses i d'ulls blaus solen ser molt agradoses. Aquest refrany té força variants amb el mateix sentit: Ull blau i cella rossa, bona mossa | Ull blau i cella rossa, fan galant mossa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2011): Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull. Autoedició.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Ulls», p. 214. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 208. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. I El cos humà. Bellesa», p. 74. Revue Catalane.

Ull blau i cella rossa, bona mossa

7 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1194. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «El físic», p. 37. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «U 105», p. 580. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Sinònim: Ull blau i cella rossa, fan galant mossa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2011): Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull. Autoedició.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 224. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Ulls», p. 216. Universitat Miguel Hernández.

L'ull blau i la cella rossa / diu que fan la galant moça

1 font, 1907.
Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 64. L'Avenç.

L'ull blau i la cella rossa / diu que fan la galant mossa

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Cella 2», p. 17. Edicions Polígrafa.

L'ull blau i la cella rossa diu que fan la galant mossa

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «I. El cos humà. La bellesa corporal», p. 17. Pagès Editors.

L'ull blau i la cella rossa la galant mossa

1 font, 2014.
Testimoniat en Verdaguer, 'Amors d'en Jordi i na Guideta'
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. III. La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 212. Llibres de l'Index, S.A..

L'ull blau i la cella rossa, diu que fa galant la mossa

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els ulls i la vista». Web.

L'ull blau y la cella rossa, bòna mossa

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 158. Editorial Arte y Letras.

Ull blau i cella rossa bona mossa

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Ull blau i cella rossa fan galant mossa

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 224. Edicions 62.

Ull blau i cella rossa fan galant mossa!

1 font, 1980.
Cavall Fort (1980): Cavall Fort, núm. 424 (març 1980) «El que diuen els refranys sobre... L'amor». Cavall Fort.

Ull blau i cella rossa fan la gran mossa

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Oeil bleu et sourcil blond font la belle jeune-fille.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La beutat / la beauté», p. 260. Robert Morel Editeur.

Ull blau i cella rossa, fan el gran mossa

1 font, 2008.
Dita catalana que els balears crec que tots acceptam. Una al·lotaamb ulls blaus, si no té grans defectes, sol agradar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 323. Editorial Moll.

Ulls blaus i cella rossa, la galant mossa

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1177. Editorial Selecta-Catalonia.

Ulls blaus i celles rosses fan galant mosses

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Les yeux bleus et sourcils blonds font de belles filles.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Amors... homes i dones», p. 104. Sport-Entraide-Amitié.

Ulls blaus i celles rosses, bones mosses

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.2. El cos humà. Ulls», p. 70. Eixam Edicions.

Ulls blaus i noia rossa, vet aqui una gran mossa

1 font, 2008.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Elisenda (2008): Facebook - Empordà «Llenguatge autòcton». Web.

Ulls blaus i noia rossa, vet aquí una gran mossa

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «5. Qui tira pedretes, tira amoretes», p. 57. Museu del Montgrí i del Baix Ter.