Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Com més diners, més maldecaps

17 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1890.

Com més diners, més maldecaps

6 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 53. Estampa Gràfiques Calmell.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1162. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La riquesa», p. 73. Pagès Editors.
Equivalent en esperanto: Pli da mono, pli da zorgo | Pli da havo, pli da klopodoj.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Diners, feina, poder, justícia, lleis | Mono, laboro, povo, justico, leĝoj», p. 20. Associació Catalana d'Esperanto.
Els diners porten preocupacions per gestionar-los. Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del diner».
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 423. Edicions 62.

A mes diners, mes mal de cap

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 25. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

A més diners, més maldecaps

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 66. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

A més dinés, més mals de cap

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 17. Editorial Arte y Letras.

Com mes diners / mes mal de caps

1 font, 1915.
De: Maymó, Pere (1918-19).
Lloc: Tàrrega.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0074 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435130304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Com més diners / més quefers

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Quefer», p. 23. Edicions Polígrafa.

Com més diners més mals de cap

1 font, 1890.
Coroleu i Inglada, Josep (1890): Almanach de la Esquella de la Torratxa «Trescents ditxos cataláns. Ditxos quefan corre'ls richs. Pera consol de pobres», p. 192. Revista La Esquella de la Torratxa.

Com més diners, més mals de cap

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Diner», p. 174. Edicions Polígrafa.

Com més diners, més quefers

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1094», p. 718. Columna Edicions.

Quan més diners, més mals de cap

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Riqueza de oro, es pobreza de reposo.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 825. Antoni López, Editor.

Quant mes diners, mes mal de cap

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Q», p. 124. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Quant més diners, més mal de caps

1 font, 1912.
Diner.
Equivalent en italià: Quanto più denari più fastidi.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 198. Web.