Paremiologia catalana comparada digital

Contes de la vora del foc

36 recurrències en 22 variants. Primera citació: 1839.

Això són contes de la vora del foc

3 fonts, 1967.
Expressió per indicar que les raons que s'aporten no són gens convincents.
Equivalent en castellà: Eso son patrañas.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 11. Edicions 62.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2915», p. 189. Columna Edicions.
Això no és veritat.
Sinònim: v. Rondalla.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Conte», p. 177. Edicions Polígrafa.

Contes de la vora del foc

3 fonts, 1986.
Sembla doncs, com si Mossèn Serafí deliberadament, hi hagués anat entaforant les expressions lingüístiques més genuïnes d'una parla que, a l'igual que els «contes de la vora del foc», ell s'ensumava que tenia els dies comptats.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Annex dialectal. 4. Modismes», p. 258. Edicions del Mall.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «El foc». Web.
Notícia falsa.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Manifestació pública», p. 99. Edicions 62.

Històries de la vora del foc

3 fonts, 1995.
Paraules sense credibilitat.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «H», p. 172. Edicions 62.
Paraules falses.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 88. Edicions 62.
M'ho passa l'Albert Domènech. És la llista manuscrita del pare d'un amic. (Extretes principalment de "Postal de Català" del Correo del dijous).
(2009): «Frases fetes i expressions populars». Correu electrònic.

Això són contes a la vora del foc

1 font, 2024.
Un conte, com hem vist, té el mateix origen que compte i d'aquí prové, doncs, tanta confusió. «Conte» va agafar el camí «d'enumerar una sèrie de coses passades semblants» i la de «narrar fets que han succeït». […] Curiosament, moltes serveixen per donar fi a les narracions i relats que s'expliquen als infants. Arguments que no se sostenen, falsedats. De: Pàmies i Riudor, Víctor.
Font: PCCD.
Btv Llengua (2024): «https://twitter.com/btvllengua/status/1787776976251392413». Twitter.

Aixo son contes de vora foc

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 30. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Això són cuentos a la vora del foc

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.

Això son cuentos… de la vòra del fòc

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 9. Editorial Arte y Letras.

Anar amb històries a la vora del foc

1 font, 1996.
Si algú et ve amb històries de la vora del foc, envia'l a "fregir espàrrecs"
Professor Lester (1996): Avui «Horòscop. Lleó», p. 65. L'Avui / El Punt Avui.

Cantates a la vora del foc

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «9. El cantar en les parèmies: cantar - joglars - trobadors». Blogger.

Contar cuentos de la vora del foc

1 font, 1916.
De: Castellà Raich, Gabriel.
[…] tot el sant dia s'estava de pernes al sol, contant cuentos de la vora del foc i estirant la orella al gat (Dusfort).
Lloc: Segarra.
Font: El sol de Tous: Folklòre de la Segarra.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1916): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/1103/0073 «Algunes notes folklòriques de la Segarra. Publicades per autor anónimo en «El Sol de Tous», periodic mensual del poble de Sant Marti de Tous - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1344953». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Conte de la vora del foc

1 font, 2004.
Increïble / ficció, pretext, circumloqui.
Ara no m'expliquis cap conte de la vora del foc, ja sé com funciona aquest món.
Sinònim: Llibres de cavalleries.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Història». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Increïble / ficció, pretext, circumloqui.
No t'ho creguis, que t'explica un conte de la vora del foc / Això són contes de la vora del foc.
Sinònim: Llibres de cavalleries.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Increïble». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Contes a la vora del foc

1 font, 1997.
Abans explicaven contes al voltant del foc.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Cuentos de la vora del foc

1 font, 2006.
De tot això —fa «Conet»— ara dirien que són imaginacions viscudes en somnis, cuentos de la vora del foc i no són cuentos, són coses viscudes fa setanta o vuitanta anys, però ja no en queda res.
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2006): Històries de rem i de vela «Vorejant la costa», p. 47. La Costa Publicacions.

Els contes de la vora del foc

1 font, 1986.
Desapareixeran per sempre «els contes a la vora del foc»? Potser tots plegats, contes i capellans, ens acabarem alhora: els uns arraconats com andròmines inútils, els altres, liquidats per la revolució.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Dotzè grapat: Contes de la vora del foc», p. 237. Edicions del Mall.
Fins avui, «els contes a la vora del foc» s'han salvat d'aquesta manera.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Dotzè grapat: Contes de la vora del foc», p. 237. Edicions del Mall.

Explicar contes a la vora del foc

1 font, 2021.
Sinònim: Explicar sopars de duro.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «E», p. 45. Edicions de 1984.

Explicar contes de la vora del foc

1 font, 1997.
El sinònim és la versió camaca de la dita més pagesa.
Sinònim: Explicar sopars de duro.
Lagarda-Mata, Sylvia (1997): Goita, camaco! Vale, pagès! «I.6.- El xava i el cardosí: dues llengües a proteg», p. 70. Edicions de la Magrana.

Explicar cuentos de la vora del foc

1 font, 2006.
—El setns aquest home —faig a Pepet— i aquell laurador diu que la gent de la mar expliquen cuentos de la vora del foc que recullen qui escriuen històries fictícies de temporals i naufragis.
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2006): Històries de rem i de vela «Vorejant la costa», p. 119. La Costa Publicacions.

No és un conte a la vora del foc

1 font, 2024.
Compte! Quan hi ha paraules que ortogràficament i fonèticament s'assemblen, pot ser que ens fem un embolic a l'hora d'utilitzar-les. No és un conte a la vora del foc. És de veres: T'ajudem a distingir-les fàcilment. De: Espinal, M. Teresa | Pàmies i Riudor, Víctor.
Font: DSFF | PCCD.
Btv Llengua (2024): «https://twitter.com/btvllengua/status/1787776976251392413». Twitter.

Quentos de vora 'l foc

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Sinònim: Lo quento del enfadós.
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/33/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Rondalla de prop del fog

1 font, 1839.
Cuènto o tranquilla vulgar de que se fa conversació èntre gènt comú.
Sinònim: Rondalla de la bora del fog.
Equivalent en castellà: Cuento de horno.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rondalla», p. 720. Impremta de Josep Torner.
Cuènto o tranquilla vulgar de que se fa conversació èntre gènt comú.
Sinònim: Rondalla de la bora del fog.
Equivalent en francès: Conte de ma mère l'Oie.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rondalla», p. 720. Impremta de Josep Torner.
Cuènto o tranquilla vulgar de que se fa conversació èntre gènt comú.
Sinònim: Rondalla de la bora del fog.
Equivalent en francès: Conte de Peau d'Ane.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rondalla», p. 720. Impremta de Josep Torner.
Cuènto o tranquilla vulgar de que se fa conversació èntre gènt comú.
Sinònim: Rondalla de la bora del fog.
Equivalent en italià: Conti de vecchierella.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rondalla», p. 720. Impremta de Josep Torner.
Cuènto o tranquilla vulgar de que se fa conversació èntre gènt comú.
Sinònim: Rondalla de la bora del fog.
Equivalent en llatí: Tabernaria fabella.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rondalla», p. 720. Impremta de Josep Torner.

Ser històries de la vora del foc

1 font, 1995.
Va estar realment en territori de Laos el pròfug més famós o tot són històries de la vora del foc?
«Desclot» (1995): Avui «Entre parèntesis. Però va existir mai Roldán?», p. 48. L'Avui / El Punt Avui.

Son histories de la vora del foc

1 font, 1967.
Cela devient, en pays d'Aude… autrement dit: des histoires à dormir debout. Pauvre Bernat, d'ailleurs perpétuel simpleton de nos proverbes occitans et qui descend en droite ligne des simpletons des fabliaux du Moyen-Age.
Equivalent en francès: Ce sont des contes de Bernard mon oncle (trad.).
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans», p. 22. Revue Folklore.
De: M. l'abbé Albert Cazes.
Equivalent en francès: Ce sont des histoires des bords du feu (trad.).
Font: Dictons, légendes et proverbes du pays catalan (Revue Conflent, núm. 22, juillet-Août 1964).
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans», p. 22. Revue Folklore.
Cela devient, en pays d'Aude… autrement dit: des histoires à dormir debout. Pauvre Bernat, d'ailleurs perpétuel simpleton de nos proverbes occitans et qui descend en droite ligne des simpletons des fabliaux du Moyen-Age.
Equivalent en occità: Son contes de Bernat mon oncle.
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans», p. 22. Revue Folklore.