De baralles i de plets, bé n'haja qui me n'ha tret

14 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1880.

De barallas y de plets ben haja qui me n'ha tret

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 28. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

De baralles (o disputes) i de plets, bé n'haja qui me n'ha tret!

1 font, 1999.
Recomana evitar-los.

De baralles i de pleits beneït que me n'ha tret

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

De baralles i de plets, bé n'haja qui me n'ha tret

1 font, 1992.

De baralles i de plets, benaja qui me n'ha tret

1 font, 1926.
Lloc: Lleida.

De baralles y de pleits benehit que me 'n ha tret

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

De baralles y de plets, ben haja qui me n'ha tret

1 font, 1900.

De disputas y de plets ben haja qui men ha tret

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «F», p. 26. Manuscrit.

De disputas y de plets, / ditxós es qui se'n ha tret

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.

De disputes i de plets, bé n'haja qui me n'ha tret

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. La justícia i les lleis», p. 130. Pagès Editors.

De disputes i de plets, ben haja qui m'ha tret

1 font, 2001.
Jur. Molt guanya qui evita un plet.
Equivalent en llatí: Multum lucratur qui a lite discedit.

De disputes i de plets, ben haja qui me'n ha tret

1 font, 1915.
I si en aixó afegim el fugir sistemáticament de qüestions i litigis. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona.

De disputes i de plets, benhaja qui me n'ha tret!

1 font, 1951.

De disputes i de plets, qui se n'està, va molt bé

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Disputes et procès, qui s'en passe, va très bien.
Lloc: Catalunya del Nord.