Paremiologia catalana comparada digital

De cara

47 recurrències en 20 variants. Primera citació: 1803.

De cara

15 fonts, 1803.
Per aquest significat, la preposició «de» entra a formar part d'una multitud de locucions adverbials modals.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «2 De VI. a)». Editorial Moll.
Per indicar espai.
Altés Juan, Núria (2023): Curs de redacció de documents administratius. Cultura «Dossier Teoria RDA 2023. 2.2.4. Connectors. Estructuració del text», p. 25. Generalitat de Catalunya.
Equivalent en castellà: De cara.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 67. Editorial Pòrtic.
Del costat o cara considerats principals, encarat.
Aquest retrat està girat cap a la finestra; posa'l de cara / Si els trobem de cara els haurem de saludar / Jo vaig caure endarrere; ell, de cara.
Sinònim: De front.
Font: R-M / R-M / IEC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Frontalment». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
M. adv.
Equivalent en castellà: De cara.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cara», p. 130.
M. adv.
Equivalent en llatí: In conspectu.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cara», p. 130.
També hi ha un om blanc molt alt, que et queda a l'esquerra si et poses de cara a la casa.
Forster, E. M. (1910): Howards End «I», p. 13. L'Avui / El Punt Avui.
L'estiu de cara.
Martín, Sílvia (1995): Avui Diumenge «bellesa. L'estiu de cara», p. 49. L'Avui / El Punt Avui.
Es podia considerar afortunat, perquè tot li venia de cara.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 43. Llibres de l'Index, S.A.
Favorable, que es presenta bé.
Tot ve de cara des que li van canviar la tutora.
Equivalent en castellà: De cara.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Cara». Editorial Barcanova.
Que es presenta bé.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «locucions adverbials», p. 84. Editorial Millà.
Favorable.
A aquesta tot li ve de cara.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cara f.», p. 85. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 180. Universitat Miguel Hernández.
L'un davant de l'altre.
Sinònim: Cara a cara, de front.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 107. Edicions 62, accepció 3.
Favorable.
Sinònim: Favorablement, bé, propici, beneficiosament, a favor.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 107. Edicions 62, accepció 2.
Del costat o cara considerats principals, encarat.
Sinònim: Veg. A l'anvers.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 107. Edicions 62, accepció 1.
Circumstància favorable.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Fets abstractes. Possibilitat», p. 44. Edicions 62.
Mod. adv. Enfrònt; y axí se diu: lo sol vè de cara.
Equivalent en castellà: De cara.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 391. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. Enfrònt; y axí se diu: lo sol vè de cara.
Equivalent en francès: De front.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 391. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. Enfrònt; y axí se diu: lo sol vè de cara.
Equivalent en italià: A fronte.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 391. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. Enfrònt; y axí se diu: lo sol vè de cara.
Equivalent en llatí: Ore adverso, e regione, a fronte.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 391. Impremta de Josep Torner.

Venir de cara

4 fonts, 1967.
Presentar-se quelcom favorablement.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Presentar-se quelcom favorablement.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
I ha frenat per no envestir una furgoneta que ve de cara.
Pàmies, Sergi (1992): L'instint «I», p. 49. Edicions dels Quaderns Crema.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 183. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Dites referents a algunes parts del cos humà. La cara», p. 10. Autoedició.

Posar de cara

2 fonts, 2006.
Col·locar quelcom de manera que es vegi l'anvers.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Col·locar quelcom de manera que es vegi l'anvers.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 182. Universitat Miguel Hernández.

Venir-li de cara (a algú)

2 fonts, 1995.
A en Gori del Fuster, en canvi, li esqueia aquell refrany que diu: a casa del cerer, ningú se'n va al llit a les fosques, perquè les coses li venien de cara i només topava amb problemes menuts.
Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 183. Columna Edicions.
Presentar-se favorablement.
Té molta sort; fa una temporada que tot li ve de cara / No puc queixar-me; darrerament les coses em vénen de cara.
Sinònim: Pondre-li totes (a algú).
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Favorable». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Anar de cara

1 font, 2008.
En qüestió de diners s'ha d'anar de cara, posar els punts sobre les is com més aviat millor, si és que la persona o les persones en qüestió són serioses, rigoroses, responsables, honorables.
Lloc: Garrigues.
Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol XII. Lo sol de febrer», p. 192. Editorial Fonoll.

Anar les coses de cara

1 font, 2003.
Presentar-se a favor les ocasions.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 37. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Anar-hi de cara

1 font, 1967.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Dites referents a algunes parts del cos humà. La cara», p. 10. Autoedició.

Ara les coses li van de cara

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 182. Autoedició.

Caure de cara (o de morros)

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Besar el suelo.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 56. Editorial Pòrtic.

Posar de cara a

1 font, 1996.
Col·locar quelcom de manera que no es vegi l'anvers.
Sinònim: Encarar a, posar del dret a.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «P», p. 287. Edicions 62.

Tenir la sort de cara (o de cul)

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Tener el santo de cara (o de espaldas).
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 215. Editorial Pòrtic.

Tindre de cara algú

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. T», p. 68. Edicions Víctor.

Tindre la sort de cara

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. T», p. 69. Edicions Víctor.

Venir de cara (quelcom)

1 font, 1996.
Presentar-se favorablement.
Sinònim: Afavorir, favorejar, beneficiar | Veg. tb. Pondre-li totes.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «V», p. 389. Edicions 62.

Venir de cara (una cosa)

1 font, 2014.
Eren optimistes perquè tot els venia de cara.
Sinònim: Anar de cara.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 346. Llibres de l'Index, S.A.

Venir tot de cara

1 font, 1995.
Tot et ve de cara. Augmenta l'encant personal, atractiu que no passarà desapercebut.
Professor Lester (1995): Avui «Horòscop. Cranc», p. B11. L'Avui / El Punt Avui.

Venir tot de cara (a algú)

1 font, 1997.
Afortunat.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Sort», p. 40. Edicions 62.

Venir-li les coses de cara

1 font, 1992.
I així mateix vaig notar que tenia la cara satisfeta, no sé si de veure'm tan vençuda o era perquè les coses ara li venien de cara.
Lloc: Mallorca.
Oliver, Maria Antònia (1992): Joana E. «X», p. 183. L'Avui / El Punt Avui.

Vindre de cara (quelcom)

1 font, 2000.
Rebre alguna cosa favorablement.
L'únic que li ve de cara és el dibuix; les altres assignatures ni les olora.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 124. Diputació de Castelló.

Vindre de cara [alguna cosa] [a algú]

1 font, 2008.
Tindre bona predisposició per a fer alguna.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.