Paremiologia catalana comparada digital

De grat

25 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1803.

De grat

11 fonts, 1803.
Amb gust, per impuls de la voluntat.
Dix-nos que 'ns prestaria molt uolenters e de grat tot quant ell pogués, Jaume I, Cròn. 25.
Sinònim: De bon grat | Per grat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «1 Grat 1». Editorial Moll.
Ant. Gratuitament, sense paga.
Cor justícia, la qual de grat impartir deurien, per accepció de moneda mercadegen, Ordin. Palat. 190 | Dit Torres haje convingut en servir de grat dit empleo, doc. a. 1715 (BSAL, viii, 457).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «1 Grat 3». Editorial Moll.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Adverbis. Adverbis de modo. Composts ó frases adverbials», p. 93. Web.
Sinònim: De bona gana | A mans besades.
Lloc: País Valencià.
Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Locucions i frases fetes. Clau - 35.», p. 8. Web.
Amb satisfacció / amb gust, voluntàriament.
Ho vaig acceptar perquè vaig veure que m'ho oferia de grat / T'acompanyaria de bon grat, però no puc deixar la feina.
Sinònim: De bona gana, de gust, amb molt de gust, de cor, a mans besades.
Font: R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Volenterosament». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Adv. m.
Sinònim: De bon grat.
Equivalent en castellà: De grado.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Grat», p. 413.
Adv. m.
Sinònim: De bon grat.
Equivalent en llatí: Libenter, sponte.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Grat», p. 413.
Equivalent en castellà: De grado.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 7. Del adverbio. Adverbios de modo. Compuestos ó frases adverbiales», p. 129. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1772. Publicacions de la Universitat de València.
De grat feia tot el que li demanaven.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 46. Llibres de l'Index, S.A.
Amb satisfacció.
Sinònim: Veg. De bona gana.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 113. Edicions 62.
S'havien limitat a fer un curt viatge tots dos plegats, un viatge que, després, evocarien de grat.
Roig, Montserrat (1988): El cant de la joventut «Mar», p. 80. Edicions 62.
Mod. adv. Voluntariamènt, de bona gana.
Equivalent en castellà: De grado.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Grat», p. 1046. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. Voluntariamènt, de bona gana.
Equivalent en castellà: De su grado.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Grat», p. 1046. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. Voluntariamènt, de bona gana.
Equivalent en francès: De bon gré.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Grat», p. 1046. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. Voluntariamènt, de bona gana.
Equivalent en francès: Volontairement.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Grat», p. 1046. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. Voluntariamènt, de bona gana.
Equivalent en italià: Di buon grado.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Grat», p. 1046. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. Voluntariamènt, de bona gana.
Equivalent en italià: Volontieri.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Grat», p. 1046. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. Voluntariamènt, de bona gana.
Equivalent en llatí: Libenter.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Grat», p. 1046. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. Voluntariamènt, de bona gana.
Equivalent en llatí: Sponte.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Grat», p. 1046. Impremta de Josep Torner.

Venir de grat

2 fonts, 1985.
Sinònim: Plaure.
Equivalent en castellà: Ser grato, ser del agrado.
Riera, Manel (1985): Correspondència comercial i privada en català, p. 208. Editorial Llar del Llibre.
Agradar.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Gust personal», p. 33. Edicions 62.

Fer una cosa de grat

1 font, 1968.
Gust que es troba en una cosa.
Si no ho fas de grat, ho hauràs de fer per força. Mig per força, mig per grat.
Sinònim: Fer una cosa de bon grat.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire…», p. 83. Editorial Claret.

Péndrer de grat

1 font, 1805.
Sinònim: V. Posar afició.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Péndrer», p. 173.

Rebre de grat

1 font, 1991.
El bon home ens va rebre de grat, ell que es resignava a distreure's amb la conversa, tan limitada, dels feligresos.
Espriu, Salvador (1991): Aspectes «Tarda a muntanya», p. 60. Edicions 62.