Paremiologia catalana comparada digital

De mal de manies els metges no en curen

36 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1928.

Les manies no les curen els metges

8 fonts, 1989.
Com que qui no treballa no menja; parlant d'oficis concrets, o del treball en general, la llista és ampla. Nomenen oficis.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VI. En qüestions de laborar», p. 52. Autoedició.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oficis». Web.
De fet, el meu favorit és «les manies no les curen els metges» que personalment el trobe molt encertat, i tinc una samarreta que diu «on va la corda va el poal», i una altra amb la frase «massa per a la carabassa».
Lloc: País Valencià.
Marco, Vicent (2020): València Plaza «De categoria - Si encara gastes refranys, segur que són estos - https://valenciaplaza.com/si-encara-gastes-refranys-segur-que-son-estos». Web.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «L», p. 124. Autoedició.
Lloc: Bocairent (Vall d'Albaida).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. L», p. 148. Edicions Víctor.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

De mal de manies, els metges no en curen

5 fonts, 1985.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. La malaltia», p. 37. Pagès Editors.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La salut i la malaltia. Malaltia», p. 87. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1985): Bot. Notícia del meu poble «5. Dites i refranys», p. 113. El Llamp.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Dues noies a la bassa», p. 34. Autoedició.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 29. Ajuntament de Banyoles.

De mal de manies, metges no en curen

3 fonts, 1999.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els metges», p. 303. Edicions 62.

Les manies, no les curen els metges

3 fonts, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Juny», p. 6. Ajuntament de Cocentaina.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Moltes persones fingeixen, conscientment o inconscientment, per alguna conveniència o per atraure l'atenció.
Sinònim: Similars: El millor metge és el mateix malalt | Geni i figura, fins a la sepultura.
Equivalent en castellà: En castellà, el concepte: enfermo imaginario | Similar: Ni están todos los que son, ni son todos los que están.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 277. Web.
Es diu com a crítica als que repeteixen sempre les mateixes coses en la conversa i als hipocondríacs o malalts imaginaris.
Equivalent en castellà: Similars: Genio y figura hasta la sepultura | Cada loco, con su tema.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 296. Web.
Es diu per a censurar el comportament repetitiu d'algú que els altres no compartim.
Sinònim: Similar: Geni i figura, fins la sepultura.
Equivalent en castellà: Cada loco, con su tema.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 474. Web.

Les manies no les curen els doctors

2 fonts, 1987.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 768», p. 793. Columna Edicions.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 18. Editorial l'Esquer.

Les manies no les curen los metges

2 fonts, 2001.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 50 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.
Les manies no les curen los metges.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Lo vinarossenc correcte (2013): «https://www.facebook.com/LoVinarossencCorrecte/posts/394924453927370». Facebook.

Les manies, no les curen els doctors

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.10. Professions sanitàries i institucions. Doctors», p. 262. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 195. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

De mal de manies, es metges no en curen

1 font, 1984.
Qui és maniàtic, no té cura.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Medecina», p. 232. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

De mal de manies, metges que no en curen

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1071. Editorial Selecta-Catalonia.

De manies no en cure cap metge

1 font, 2021.
Desaprovació davant les reticències o objeccions banals que algú posa.
Fes el favor d'«acabâ't» aquesta sopa que no li passa «re», que de manies no en cure cap metge, «estaríum» ben posats!
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Frases fetes i expressions», p. 29. La Musca.

Del mal de manies no en curen els metges

1 font, 1969.
Lloc: Maldà.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Manies (tenir)», p. 73. Edicions Polígrafa.

Del mal de manies, els metges no en curen

1 font, 2018.
Idea persistent a fer una cosa, posar-se una cosa al cap.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. De dèries, cebes i fal·leres adobades amb un joc de màstecs, gleves i plantofades», p. 325. Editorial Gregal.

Hi han manies que no curen els metges

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 283. Editorial Antinea.

Les maníes no les curen els dotors

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 149. Editorial Arte y Letras.

Les manies no les curen els dotors

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1796. Publicacions de la Universitat de València.

Les manies no les curen els meges

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 93. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).