Paremiologia catalana comparada digital

Deixar pixar el matxo

26 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1867.

Deixar pixar el matxo

5 fonts, 1996.
Es diu per a demanar que hom no s'interposi quan algú fa una cosa / es diu per a recomanar que deixin fer els altres, que no s'interposin quan algú fa una cosa.
Tu fes la teva feina i deixa pixar el matxo / Deixa pixar el matxo; veuràs com tot sortirà bé.
Font: R-M.
Ara, ara t'ho dic, deixa pixar el matxo, home!…
Lloc: El Vendrell.
D'Argelaguer. Els carboners, quan anaven amb els matxos carregats travessant muntanyes i arribaven a un coll o a una pujada, el matxo s'aturava a pixar, per agafar forces i poder pujar amb l'embranzida de tornar a agafar la marxa.
Deixar fer als altres.
Es diu per demanar que hom no s'interposi quan algú fa una cosa.
Sinònim: No ficar-s'hi.

Deixa pixar es mul

3 fonts, 2010.
Sinònim: No passis s'arada davant des bou.
Lloc: Mallorca.
Lloc: Montuiri (Mallorca).

Deixar pixar els matxos

3 fonts, 2014.
Amb el significat de «tenir paciència».
No siguis impacient, deixa pixar els matxos, i veuràs com obtindràs els teus desigs.
Lloc: Vic (Osona).
Frases fetes. per prevenir la impaciència.
Lloc: Vic (Osona).
Per prevenir la impaciència.
Lloc: Vic (Osona).

Deixar pixar es mul

3 fonts, 1999.
No avançar-se a les previsions.
No avançar-se als fets.
Lloc: Mallorca.
Esperar.
Lloc: Mallorca.

Deixar pixar es mul tranquil

3 fonts, 2011.
Lloc: Mallorca.
En un comentari.
Lloc: Mallorca.
Lloc: Mallorca.

Deixa pixá es matxo, que pixant descansa

1 font, 1944.
Lloc: Eivissa.

Deixa pixar el mul

1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).

Deixa pixar es matxo, que pixant descansa

1 font, 2021.
Deixa parlar qui no hi entén sense portar-li la contrària.
Lloc: Eivissa.

Deixa pixar es mul!

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.

Deixa qu'el macho pixe

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.

Deixa que el matxo pixe

1 font, 1992.

Deixar pixar lo matxo

1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.