Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1131. Editorial Selecta-Catalonia.
Dia de festa, dejuni de bèstia
15 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1928.
Dia de festa, dejuni de bèstia
10 fonts, 1951.
Vol dir que els dies de festa de precepte no cal dejunar.
Equivalent en francès: Jour de fête, aux bêtes de jeûner.
Lloc: Catalunya del Nord.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Els dies de festa de precepte no calia dejunar.
Nota meva: jo crec que es refereix a què els dies de festa, com que no es treballava, no es donava de menjar als animals.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Ribera.
Equivalent en francès: Jour de fête, jeûne pour le bétail.
Lloc: Perpinyà.
Dia de festa, / dejuni de bèstia
1 font, 1968.
Per indicar que a les festes no es dejuna, i, també, que és quan el bestiar és més mal cuidat.
Lloc: València (Horta).
Dia de festa, dejuna de bèstia
1 font, 2008.
Els jorns festius, el dejuni mai és obligatori.
Día de festa, dejuni de bestia
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Dia de festa, dejuni de béstia
1 font, 2011.
Dejuni = desdejuni, esmorzar, berenar. Els dies festius alegren a tothom i són una ocasió extraordinària per a regalar-nos el paladar, per juntar-nos amb els amics i celebrar-ho.