Paremiologia catalana comparada digital

El bon vi fa bon llatí

49 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1891.

Bon pa i bon vi fan bon llatí

7 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1051. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Vi». Web.
Enterboleixen el cervell.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 310. Edicions 62.
Romaní Olivé, Joan Maria (2009): Diccionari del vi i del beure «17. El vi i l'eloqüència», p. 274. Cossetània Edicions.
(1999): L'Estel «Dites relacionades amb el vi», p. 24. Revista L'Estel.
(2001): L'Estel «Dites relacionades amb el vi», p. 5. Revista L'Estel.
(1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb el vi». Web.

El bon vi fa bon llatí

7 fonts, 1993.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «L'alimentació. Beure», p. 66. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 107. Web.
Emborratxa.
Sinònim: El bon vi parla llatí.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El beure», p. 336. Edicions 62.
Després del vi vénen les paraules, després de la pluja creix l'herba.
Equivalent en llatí: Post vinum verba, post imbrem nascitur herba.
Font: HW 22071.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2316». Enciclopèdia Catalana.
Qui no feren eloqüent les copes abundants? De: Horaci.
Equivalent en llatí: Fecundi calices quem non fecere disertum?
Font: Ep. 1.5.19.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «950». Enciclopèdia Catalana.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. II Alimentació. Beure», p. 74. Revue Catalane.

Bon vi, fa bon llatí

5 fonts, 1999.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Vi». Web.
Romaní Olivé, Joan Maria (2009): Diccionari del vi i del beure «17. El vi i l'eloqüència», p. 274. Cossetània Edicions.
(2009): L'Estel «Dites i refranys», p. 25. Revista L'Estel.
(1999): L'Estel «Dites relacionades amb el vi», p. 20. Revista L'Estel.
(2001): L'Estel «Dites relacionades amb el vi», p. 31. Revista L'Estel.
(1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb el vi». Web.

El bon vi, fa bon llatí

5 fonts, 2007.
Lloc: Bages.
Estruch Subirana, Maria (2008): Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages «Annex del qüestionari: repertori de dites, refranys, locucions, frases fetes», p. 64. Web.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «E», p. 72. Autoedició.
Es diu perquè en beure vi se sol destravar la llengua i se sol enraonar molt.
Ruiz, Josep; Romero, Casimir (2009): Vilaweb «Vi». Web.
Torracollons (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.
Lloc: País Valencià.
Valencià Grau Mitjà (2009): Valencià Grau Mitjà «Refranys - https://mitjaedu.wordpress.com/2009/12/31/refranys/». Web.

El bon vi fa el bon llatí

3 fonts, 1969.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «II. L'alimentació. El menjar i el beure», p. 21. Pagès Editors.
Sinònim: Fa de mal ballar amb el ventre buit | Infant i orat diu la veritat | El vi fa poetes.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 760», p. 782. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Le bon vin fait le bon latin.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Jugar i beure / Jouer et boire», p. 268. Robert Morel Editeur.

Bon pa i bon vi / fan bon llatí

1 font, 2019.
Bé ens ho diu el refrany ponderant-nos l'excelsitud del pa laci. De: Amades, Joan.
Font: La divinitat del pa.
Torrents, Jacint; Sañé, Joaquim (2019): Pa de flequer. La cultura d'un aliment bàsic «La divinitat», p. 13. Edicions Morera.

Bon vi, / fa bon llatí

1 font, 1970.
Lloc: Espluga de Francolí.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vi», p. 271. Edicions Polígrafa.

El bòn vi fa bòn matí

1 font, 1911.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1911): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VII. Manresa, janer-febrer de 1911, núm. 47», p. 119. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

El bòn vi, fa bòn llatí

1 font, 1900.
Se prèn en dos sentits ben diferents: en el de qu'enterbolèx l'enteniment, y en el de que l'edstimula.
Equivalent en castellà: Do entra el beber, sale el saber.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VII. Begudes», p. 235. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Le bon vin, fait parle latin.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VII. Begudes», p. 235. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en portuguès: Onde entra o beber, sahe o saber.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VII. Begudes», p. 235. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en alemany: Wo Wein eingehet, da gehet Witz aus (Trad.: Aont entra el vi, d'allí en surt enginy).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VII. Begudes», p. 236. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en anglès: When the wine is in, the wit is out (Trad.: Quand el vi es a dintre, l'enteniment es a fòra).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VII. Begudes», p. 236. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: Dove entra il bere, se n'esce il sapere.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VII. Begudes», p. 236. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: Dove entra il vino, esce la vergogna.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VII. Begudes», p. 236. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: Vino dentro, senno fuora.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VII. Begudes», p. 236. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Expletam vino refugit sapientia mentem.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VII. Begudes», p. 236. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Jucundi calices quem non fecere desertum (Horaci).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VII. Begudes», p. 236. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Nunc vino pellite curas.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VII. Begudes», p. 236. Centre Excursionista de Catalunya.

Lo bon ví / fá bon llatí

1 font, 1891.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Cep. Aforismes», p. 66. Associació d'Excursions Catalana.

Lo bon vi fa bon llatí

1 font, 2008.
Lloc: Bages.
Estruch Subirana, Maria (2008): Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages «Annex del qüestionari: repertori de dites, refranys, locucions, frases fetes», p. 70. Web.

Lo bon vi fa bon llati

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «V», p. 50. Manuscrit.

Lo bon vi fa el bon llatí

1 font, 1926.
Lloc: Arbúcies (Selva).
Font: S.-D. Ll. C.
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 128. La paraula cristiana.