«El mestral apareix a finals de l'estiu, després dels temporals de llevant que anuncuien l'entrada de la tardor. És un vent especialment sec i fresc, que deixa un aire límpid, diàfan, vibrant on les formes més llunyanes pareix que podem tocar-les. Els dies de mestral (però també d'oratge) es dibuixa, nítida sobre l'horitzó marí, la silueta del penyal d'Ifac, normalment invisible, sobreeixint per darrere del Cap de l'Aljub».
Lloc: Eivissa.
Font: Aracil 2012.
Molt sovint el vent nordoest s'ha associat a l'anticicló ibèric d'hivern, i aleshores pot persistir bastants dies i fa que el cel s'aclareixi. Per això el poble a Mallorca, a Eivissa, i a la Marina valenciana, diu que com el mestral bufa tan fort, s'enduu tots els núvols.
Lloc: Eivissa.