Paremiologia catalana comparada digital

El qui porta capa, s'escapa; el qui porta capot, no pot

27 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1919.

El que té capa, es tapa

2 fonts, 2001.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 7. Roba i vestir. A. Roba en general. Vestir. Vestir. Altres expressions», p. 553. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).
Castañer Boronat, Francisco (2001): Bon pilot. Bon farinot. Col·lecció de refranys alcoians «E», p. 127. Circulo Industrial de Alcoy.

El qui té capa es tapa; el qui té capot es tapa com pot

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Capot = mitja capa. Qui té més que un altre o ha sabut ser previsor no passa privacions o necessitat en un moment difícil.
Equivalent en castellà: Connex: Abriga bien el pellejo, si quieres llegar a viejo.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 255. Web.

Qui té capa es tapa, qui té capot es tapa com pot

2 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «Q», p. 103. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.

El que té capa de tot s'escapa

1 font, 1959.
Digues-li «capa», digues-li «traça».
Junceda, Joan G. (1959): Bon seny. Aforismes, faules i acudits «Els aforismes», p. 57. Llibres de l'Index, S.A.

El que té capa es tapa; i el que té capot, [es tapa] com pot

1 font, 2012.
Sinònim: Qui té capa es tapa!» «I qui té capot, es tapa com pot!
Lloc: Calp, Altea.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. A. Activitats generals. Aprofitar. Aprofitar», p. 762. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El que té capa s'escapa, i el que té capot no pot

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1778. Publicacions de la Universitat de València.

El que té capa, es tapa, i el que té capot, com pot

1 font, 2009.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys de filosofia pràctica». Web.

El que té capa, es tapa; i el que té capot, com pot

1 font, 2012.
Lloc: Calp.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. D. Intercanvis positius. Prudència. Expressions que aconsellen prudència», p. 602. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El que té capot, es tapa com pot

1 font, 2012.
Lloc: Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 7. Roba i vestir. A. Roba en general. Vestir. Vestir. Altres expressions», p. 553. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El que té capot, es tapa quan pot

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. D. Intercanvis positius. Prudència. Expressions que aconsellen prudència», p. 602. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. A. Activitats generals. Aprofitar. Aprofitar», p. 762. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El qui porta capa s'escapa, el qui porta capot no pot

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. La capa», p. 121. Editorial Ausa.

El qui porta capa, s'escapa; el qui porta capot, no pot

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Les lleis i la justícia. Els costums i la moral», p. 139. Editorial l'Esquer.

Lo qui te capa es rapa i qui capot no pot

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «L», p. 37. Real Academia de Historia.

Lo qui té capa es rapa i qui capot no pot

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. L», p. 150. Edicions Víctor.

Qui té capa es tapa

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 295. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui té capa es tapa, i qui té capot si pot

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. La capa», p. 122. Editorial Ausa.

Qui té capa es tapa; qui té capòt, es tapa com pòt

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 244. Editorial Arte y Letras.

Qui té capa, es tapa, i qui té capot si pot

1 font, 1926.
Vol dir que el qui té diners pot sortir de totes les dificultats.
Sinònim: Qui té capa, de tot s'escapa.
Lloc: Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Capa Refr. c)». Editorial Moll.

Qui té capa, es tapa, i qui té capot, / si pot

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui a cape, s'abrite, et qui a capuchon, / s'abrite s'il peut.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 310. Robert Morel Editeur.

Qui té capa, se tapa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 901», p. 663. Columna Edicions.

Qui té capa, se tapa, i qui té capot, si pot

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 902», p. 663. Columna Edicions.

Qui té capot se tapa com pot

1 font, 1926.
Lloc: Val., Alcoi.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Capot Refr. b)». Editorial Moll.

Qui té capot, es tapa com pot

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. La capa», p. 122. Editorial Ausa.