Paremiologia catalana comparada digital

Els homes fan les errades, no les muntanyes

18 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1918.

Els homes fan les errades, no les muntanyes

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1138. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 290», p. 98. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 207. Edicions 62.

Les errades no les fan les muntanyes

3 fonts, 1993.
Més o menys, significa que tots els homes són errables i es diu per excusar algú d'un fall que hagi tengut.
Lloc: Menorca.
Barceló, Joan (2009): dBalears.cat «Maig calent, vi excel·lent». Web.
Significa que tots els homes són errables, i es diu per excusar algú d'una allida que hagi tingut.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Muntanya», p. 81. Editorial Moll.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La capacitat intel·lectual. Error», p. 130. Edicions Tres i Quatre.

Les errades no les fan les muntanyes, sinó els homes

2 fonts, 1979.
Es diu per excusar una equivocació.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.8. Erros i encerts. Raó. Refranys», p. 408. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 94. Randa.

Ses errades no les fan ses muntanyes

2 fonts, 1969.
No són les muntanyes les que s'encontren.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Muntanya», p. 261. Edicions Polígrafa.
És cosa d'homos.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 211. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Excusar una equivocació.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Moral», p. 242. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Els homes fan les errades, / no les muntanyes

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Errada», p. 119. Edicions Polígrafa.

Les errades no les fan les montanyes, les fan els hòmens

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 148. Editorial Arte y Letras.

Les errades no les fan les muntanyes, / sinó els homes

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Les erreurs ne sont pas le fait des montagnes, / mais celui des hommes.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 60. Robert Morel Editeur.

Les errades, no les fan les muntanyes; les fan els hòmens

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 194. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Ses errades no les fan les muntanyes

1 font, 1993.
Significa que tots els homes són errables i es diu per excusar algú d'una fallida que ha tingut (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1172 Errades», p. 162. Institut Menorquí d'Estudis.

Ses errades no les fan ses montanyes

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. VIII.- Ciencies», p. 289. Institut Menorquí d'Estudis.

Ses errades, / no les fan ses montanyes

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVIII.- Moral», p. 314. Institut Menorquí d'Estudis.