Paremiologia catalana comparada digital

Els rucs sempre tiren coces

31 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1910.

Els rucs sempre tiren coces

5 fonts, 1987.
Sinònim: La cabra que salta, salta i saltarà.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «327», p. 99. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Una persona ignorant tard o d'hora dóna mostres de ser-ne. També vol dir que una persona de mals instints sempre els manifesta.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 450. Edicions 62.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb els animals», p. 15. Revista L'Estel.
Significa que una persona ignorant tard o d'hora dóna mostres de ser-ne, i tanmbé que una persona de mals instints sempre els manifesta.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Bèsties de peu rodó. Ruc, somera», p. 121. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Els rucs sempre tiren cósses

5 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 24. Editorial Millà.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Ases, matxos i mules», p. 111. Editorial Millà.
Tarrida i Subirana, Jordi (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.

Els rucs sempre tiren guitzes

5 fonts, 1989.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
En sentit figurat, aplicat a algú que fa la guitza, és a dir, que molesta els altres. És un insult.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els animals», p. 236. Editorial de Vecchi.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 21. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 20. Editorial Miguel A. Salvatella.

Els rucs sempre tiren cosses

3 fonts, 1937.
Cavall Fort (1979): Cavall Fort, núm. 415 (novembre 1979) «El que diuen els refranys sobre… L'ase». Cavall Fort.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 110. Garsineu Edicions.
Hom significa que, una persona ignorant, tard o d'hora dóna mostres d'ésser-ne, i també que una persona de mals instins sempre els manifesta.
Serra i Boldú, Valeri (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 53 (Any II, 30-gener-1937) «Folklore de la pagesia. Ruc, somera», p. 132. Revista Curiositats de Catalunya.

L'ase sempre tira guitzes

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1128. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 451. Edicions 62.

El burro sempre tira cossas

1 font, 2021.
El burro sempre. 11-12-1883.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_429.jpg. Manuscrit.

Els burros sempre tiren cosses (guitzes)

1 font, 1992.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: El bestiar i els animals domèstics», p. 41. Servei Local de Català de Tortosa.

Els rucs no mes saben tirar cosses

1 font, 1915.
Qui no te coneixement paga mal per be. Us actual. De: Pinyes, Ramon (1917-18).
Lloc: Tarragona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0054 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434870304201/141/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Es rucs sempre tiren coces

1 font, 2008.
És el que saben fer.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.4 Ase / Burro / Ruc / Mul… Refranys», p. 31. Editorial Moll.

L'ase sempre tira «coces»

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 2251», p. 750. Columna Edicions.

L'ase sempre tira coces

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els animals de càrrega i tir», p. 161. Pagès Editors.

L'ase sempre tira cosses

1 font, 1910.
Indica que qui està avesat a fer una cosa dificilment se'n devesa, perquè'l costum ve a esser una segona naturalesa.
Sinònim: No hi ha Mars que no marsegi, / ni bort que no bordegi, / ni fill d'ase que no brami.
Equivalent en castellà: La cabra siempre tira al monte.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Aforismes», p. 31. L'Avenç.
Indica que qui està avesat a fer una cosa dificilment se'n devesa, perquè'l costum ve a esser una segona naturalesa.
Sinònim: No hi ha Mars que no marsegi, / ni bort que no bordegi, / ni fill d'ase que no brami.
Equivalent en occità: Ez fil d'un ase, / uno oure dau iour brame (Llenguadoc).
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Aforismes», p. 31. L'Avenç.

Los burros sempre tiren coces

1 font, 2018.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 117. Onada Edicions.

Los burros sempre tiren coses

1 font, 2020.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 129. Universitat Autònoma de Barcelona.

Qui és burro sempre tira coces

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1818», p. 427. Columna Edicions.