Paremiologia catalana comparada digital

En Pau, en Pere i en Berenguera

36 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1839.

En Pau, en Pere i en Berenguera

7 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Fulano, Zutano y Mengano.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 89. Editorial Pòrtic.
Qualsevol persona, sense determinar quina / es diu per a indicar tres persones indeterminades, com quan en castellà es diu i Fulano, Zutano y Mengano i0.
A la festa, m'hi vaig trobar en Pau, en Pere i en Berenguera; hi havia tot el poble.
Sinònim: En tal i en tal altre, en tal.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Qualsevol». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Aquest i l'altre i el de més enllà.
Equivalent en castellà: Fulano, mengano y zutano.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 118. Editorial Claret.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «3. Apèndixs. 3.1 Apèndix I», p. 859. Web.
Qualsevol. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
I la família sencera.
Equivalent en castellà: Fulano, zutano y menguano.
Ureña Reguart, Sílvia (2013): Sal Oberta «Dites i expressions». Blogger.
Equivalent en castellà: Fulano, zutano y mengano.
(1981): Apunts de català pràctic. 1 «Enriquim i polim la nostra parla», p. 14. L'Avui / El Punt Avui.

En Pau, en Pere i en Berenguera, tres caps de casa eren

4 fonts, 2005.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Per anomenar una munió de gent indeterminada.
Sinònim: Aquest i l'altre i el de més enllà; En tal i en tal altre.
Equivalent en castellà: Fulano, mengano y zutano.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «pau». Editorial Barcanova.
Sinònim: Per anomenar una munió de gent indeterminada.
Equivalent en castellà: Fulano, mengano y zutano.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

En Pere, en Pau i en Berenguera

2 fonts, 1979.
Això ho fa tothom, i també en Pere, en pau i en berenguera.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 159. Llibres de l'Index, S.A.
En tal i tal i tal altre.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «diversos», p. 38. Editorial Millà.

En Pau y en Pere

1 font, 1907.
Sinònim: Fulano, Zutano (cast.).
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «III. Fesomía y formació de les paraules: Etimologia. Barbarismes. F», p. 67. Baguñá, editor.

En Pau, en Pere i en Barenguera, tres caps de casa eren

1 font, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 52. Editorial Selecta-Catalonia.

En Pau, En Pere i En Berenguera

1 font, 1926.
Es diu per indicar tres persones indeterminades.
Equivalent en castellà: Fulano, Zutano y Menguano.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «2 Pau Loc. b)». Editorial Moll.

En Pau, en pere i en Berenguera

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. Els refranys amb noms de persona», p. 266. Llibres de l'Index, S.A.

En Pau, en Pere i en Berenguera / En Pere, en Pau o en Berenguera

1 font, 2022.
Loc. nom. Al·ludeix a les persones que formen una multitud. Pau: Nom propi i cognom derivat del llatí «paulus» ('petit').
Equivalent en castellà: Fulano, Zutano y Menguano.
Font: PCC | DCVB.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. P. Pau», p. 128. Institut d'Estudis Catalans.
Pere: Nom propi d'home i cognom català que deriva del llatí «Petrus», el qual prové de l'arameu «Kefa» ('pedra, ferm com la roca'). Nom de l'apòstol més important i primer papa.
Sinònim: V. Pau.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. P. Pere», p. 132. Institut d'Estudis Catalans.

En Pau, en Pere i na Berenguera

1 font, 1992.
Sinònim: Tant res de bo és en Pere com na Berenguera.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 1189», p. 958. Columna Edicions.

En Pau, en Pere o en Berenguera / En Pere, en Pau o en Berenguera

1 font, 2022.
Berenguera: Nom propi de dona i llinatge català resultat de la feminització del nom «Berenguer», el qual deriva del nom propi germànic «Beringar», compost de «berin» ('onso') i de «gair» ('llança') o de «gar» ('preparat per a la lluita').
Sinònim: V. Pau.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. B. Berenguera», p. 75. Institut d'Estudis Catalans.

En Pau, en Pere, i en Berenguera

1 font, 1935.
Per a indicar tothom, la multitud.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 150. Editorial Selecta-Catalonia.

En Pau, en Pere… i en Berenguera

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

En Pere, en Pau o En Berenguera

1 font, 1926.
Qualsevol persona, sense determinar quina.
Lloc: Cat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Berenguera Loc». Editorial Moll.

En Pere, en Pau o en Berenguera

1 font, 2008.
Qualsevol persona, sense determinar quina.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Tal·ló tal·lèra tant bo es en Père com en Berenguèra

1 font, 1839.
Ref. ab que se denota que de dòs subjèctes tant motiu hi ha pera desconfiar del un com del altre.
Equivalent en castellà: Tan bueno es Pedro como su compañero.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tal·ló», p. 849. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se denota que de dòs subjèctes tant motiu hi ha pera desconfiar del un com del altre.
Equivalent en francès: Tant vaut Pierre comme Jean.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tal·ló», p. 849. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se denota que de dòs subjèctes tant motiu hi ha pera desconfiar del un com del altre.
Equivalent en italià: Tutti sono lo stesso.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tal·ló», p. 849. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se denota que de dòs subjèctes tant motiu hi ha pera desconfiar del un com del altre.
Equivalent en llatí: Et comes et dominus passu gradiuntur eodem.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tal·ló», p. 849. Impremta de Josep Torner.

Tant bo es en Pere com en Berenguèra

1 font, 1839.
Expr. que denota qui hi ha igual motiu de desdonfiar de un y altre de dòs.
Equivalent en castellà: Tan bueno es Pedro como su compañero.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Père», p. 448. Impremta de Josep Torner.
Expr. que denota qui hi ha igual motiu de desdonfiar de un y altre de dòs.
Equivalent en francès: Ils sont camarades comme cochons.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Père», p. 448. Impremta de Josep Torner.
Expr. que denota qui hi ha igual motiu de desdonfiar de un y altre de dòs.
Equivalent en italià: Così birbone è l'un che l'altro.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Père», p. 448. Impremta de Josep Torner.
Expr. que denota qui hi ha igual motiu de desdonfiar de un y altre de dòs.
Equivalent en llatí: Titius et socius passu gradiuntur eodem.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Père», p. 448. Impremta de Josep Torner.

Tant bó es En Pere, com qui li va derrera

1 font, 1886.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 185. Centre Excursionista de Catalunya.

Tant bo es Pere com Berenguere ó com qui li va darrera

1 font, 1865.
Ref. Denota que hi ha igual motiu de desconfiar de un y altre de dos.
Equivalent en castellà: Tan bueno es Pedro como su compañero.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Pere», p. 318. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. Denota que hi ha igual motiu de desconfiar de un y altre de dos.
Equivalent en llatí: Talis est hera qualis pedisequa.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Pere», p. 318. Hermanos Espasa, Editores.