Paremiologia catalana comparada digital

Fer-se l'andorrà

30 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1902.

Fer l'andorrà

18 fonts, 1902.
I al preguntar-li la seva dona què li havia dit «aquell», respongué, fent l'andorrà, que lo mateix que l'altre dia.
«Català, Víctor» (1902): Drames rurals «Ombres», p. 144. Edicions 62.
Fer el desentès, dissimular.
El moliner va fer l'andorrà, el desentès, Casaponce Faules 62. També que'n són d'andorrans quan se'ls hi presenta un mercader! que la saben llarga!, Bosch Rec. 49.
Lloc: Gir., Llofriu.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Andorrà Loc». Editorial Moll.
Fer l'orni, fer el desentès.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «Catalunya», p. 22. Edicions El Mèdol.
Fer l'orni, fer el desentès per evitar responsabilitats o per esquivar compromisos.
Sinònim: Fer l'orni.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 12. Editorial Selecta-Catalonia.
Equivalent en castellà: Hacerse el sueco.
Badia i Pujol, Jordi (2021): «https://twitter.com/jbadia16/status/1458564691488292869». Twitter.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
També es diu «venir de la vall d'Andorra». El DCVB documenta aquesta dita a Esteve CASEPONCE, Cent y una faules de la Fontaine, Montalbà, 1927, p. 62.
Sinònim: Fer l'orni | Fer-se el desentès.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Andorra». Manuscrit.
Sinònim: Fer el met (o el desentès, o el dissimulat, o el pagès, o el paper del borinot, o el sord, o l'orni).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «240», p. 76. Garsineu Edicions.
Fer el desentès, dissimular.
Font: DCVB.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Andorriat», p. 28. Editorial Pòrtic.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1452», p. 543. Columna Edicions.
Sinònim: V. Fer el pagès.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 411», p. 777. Columna Edicions.
Home que fa el pagès.
Lloc: Vic (Osona).
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Andorrà», p. 210. Edicions Polígrafa.
Tal com dèiem més amunt, l'expressió és sinònim de «fer el desentès».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLVI. Les imulacions», p. 186. Llibres de l'Index, S.A.
Amb el significat de «fer el desentès».
Quan li van demanar on havien anat a parar els quartos de la setmanada, va fer l'andorrà.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 188. Llibres de l'Index, S.A.
Semblances, girs, simulacions i mots mal dits. Simulacions més emprades.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2015): Osona.com «La riquesa del català parlat a Vic, per Toni Coromina». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Verbs», p. 183. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Fer com aquell que no comprèn.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «fer (o no)», p. 61. Editorial Millà.
Fer el desentès, dissimular.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Dites, comparances, exclamacions populars, locucions i frases fetes. F», p. 80. Arxiu Municipal de Palafrugell.
S'aplica quan hom fa el desentès i l'indiferent, quan es fa l'orni i sembla no estar-se assabentat de les coses més conegudes o sabudes. Joan Amades ho va relacionar amb el caràcter dels andorrans, almenys en el seu temps (amb més detalls a l'original).
Sinònim: Venir de la Vall d'Andorra | Sembla que vinguis de la Vall d'Andorra.
Lloc: Andorra.
Font: R 227, p6-7.
Serra i Feu, Ricard (2008): Els pobles del Pirineu en el refranyer geogràfic català i aranès «Capítol 2. Andorra», p. 85. Autoedició.
Lloc: Vic (Osona).
Correu electrònic.

Fer-se l'andorrà

4 fonts, 1989.
És una manera de donar llargues, de no comprometre's. De no implicarse.
Admin (2009): Foro de Literaturas románicas «Refranys, frases fetes i modismes populars de la llengua catalana - https://literaturasromanicas.foroactivo.com/t293-refranys-frases-fetes-i-modismes-populars-de-la-llengua-catalana». Web.
Sinònim: Fer l'orni, fer el pagès, fer el paper de met.
Equivalent en castellà: Hacerse el sueco.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 113. Editorial Claret.
Dissimular.
Au, no et facis l'andorrà i paga'ns el que ens deus.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Andorrà m.», p. 29. Edicions 62.
Fer el desentès.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Volició: (7) desinterès», p. 83. Edicions 62.

Fer l'andorrat

1 font, 1985.
Pagès, totxo, poc entès.
Font: Griera, Tr.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Andorriat», p. 28. Editorial Pòrtic.

Fer l'andorriat

1 font, 1985.
Passejar-se o romandre, a posta, en un lloc, fent el distret, esperant veure, saber, treure'n alguna cosa. Origen: Possible corrupció basada en el verb «andorrejar» (anar d'ací i d'allà sense fer res de bo, DCVB) o «fer l'andorrà» (fer el desentès, dissimular, DCVB) o «fer l'andorrat» (pagès, totxo, poc entès, Griera, Tr.).
Ja fa mitja hora que en Quimet fa l'andorriat per davant de casa, potser sí que es pensa que el convidaré a entrar.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Andorriat», p. 28. Editorial Pòrtic.

Ferse l'andorrà

1 font, 1917.
Ferse el sonso o el desentès. De: Rocas i Romanguera, Irene.
Lloc: Llofriu.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0705/0023 «65 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361735». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ferse l'andurrà

1 font, 1917.
Ferse el tonto. De: Rocas i Romanguera, Irene.
Lloc: Llofriu.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0605/0046 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369542». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Que fa l'Andorrá

1 font, 1908.
Son curiosos de saber, y dir tot lo que se passa en la població, pero cuan se tracta de interessos sigan propis, o dels comuns, son tan reservats que sempre temen de ecsplicarse massa; de lo que prove lo dir en Catalunya de un que fa l'ignorán.
Contot (sic) son sensills y no maliciosos.
Font: Leguiel, Émile.
Revue catalane (1908): Revue catalane, 13 (15 janv 1908) «Cà et là», p. 22. Revue Catalane.

Sembla que fas l'andorrà

1 font, 1918.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0011 «202 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1359686». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.