Equivalent en castellà: Caer bien, hacer tilín, tener buena sombra.
Fer gràcia
23 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1803.
Fer gràcia
14 fonts, 1973.
Fer-se gràcia — Fer gràcia a algú o que algú et faci gràcia. Quan algú t'agrada.
Equivalent en castellà: Hacer tilín.
Lloc: Hospitalet de l'Infant i Vandellòs.
Causar algú o alguna cosa sorpresa, irritació, etc.
Si encara ahir afirmaves tot el contrari. Fa gràcia que sigui ell justament qui ho digui.
Equivalent en castellà: Tener gracia (o chiste).
Plaure algú o alguna cosa per la seva gràcia o les seves gràcies.
El nen és trempat com un gínjol: fa molta gràcia | Sobretot va fer-me gràcia l'agilitat amb què es movia.
Equivalent en castellà: Hacer gracia.
Causar satisfacció, ésser plaent, de mirar algú o alguna cosa per la seva ufana, bellesa, etc.
Aquesta criatura, de la manera que l'han guarnida, fa gràcia, és realment bonica.
Sinònim: Fer goig.
Causar algú o alguna cosa sorpresa, irritació, etc.
Fa gràcia que sigui ell justament qui ho digui / Em fas gràcia! Si encara ahir afirmaves tot el contrari.
Sinònim: Tenir gràcia, fer-li malícia (a algú).
Font: EC.
Ser una cosa simpàtica, atractiva.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Ser una cosa curiosa i simpàtica, atractiva.
Desitjar, abellir.
Em fan gràcia els xalets que estan fent a vora mar; si me faig l'ànim me'n compraré un.
Sinònim: Fer goig.
Lloc: Comarques de Castelló.
Ser graciós.
Este xiquet em fa molta gràcia; me ric molt amb ell.
Lloc: Comarques de Castelló.
I també la seva variant en negatiu, tan freqüent: «no fer cap gràcia» o «no fer gota de gràcia».
Li faia gràcia aquella parada plena de llibres d'aventures i d'excursions.
Lloc: Vic (Osona).
Plaure una persona o cosa.
Autoritzar: dispensar d'una obligació.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
No fer gràcia
3 fonts, 1996.
Sinònim: No fer cap mena (o gens) de gràcia.
No li feia cap gràcia que els veïns l'assenyalessin amb el dit.
Lloc: Vic (Osona).
Inspirar desconfiança.
Sinònim: Veg. Fer mala espina | Veg. tb. Venir de gust.
Fer gracia
1 font, 1803.
F. condonar, no exigir d'algú tòt ó part del que debia satisfer, suportar, executar, etc.
Equivalent en llatí: Condonare.
F. condonar, no exigir d'algú tòt ó part del que debia satisfer, suportar, executar, etc.
Equivalent en castellà: Hacer gracia.
Fer gràcia (a algú)
1 font, 2004.
Algú o alguna cosa, plaure, esp. per la seva gràcia o gràcies / atreure algú, abellir-li, algú o alguna cosa.
Sobretot em va fer gràcia l'agilitat amb què es movia / Aquest home em fa molt poca gràcia / Això que ha insinuat no em fa gens de gràcia.
Sinònim: Fer goig (a algú).
Font: EC.
Fer gràcia (a)
1 font, 1996.
Ésser graciós; agradar.
Sinònim: Xocar a, plaure a, caure bé a, escaure a.
Fer gràcia de
1 font, 1996.
Dispensar de.
Sinònim: Veg. Fer franc.