Paremiologia catalana comparada digital

Fondre's com una candela

32 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1803.

Fondre's com una candela

11 fonts, 1916.
Consumir-se ràpidament.
Les postres eren tan delicioses que s'han fos com una candela, s'han acabat ben de pressa.
Sinònim: Fer ull, fondre's com la sal en aigua.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Consumir-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Impacientar-se / esdevenir impacient per l'espera, etc.
Esperant saber el resultat, es fon com una candela, de neguitós.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Impacientar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Veure's la pedregada a sobre.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «681», p. 200. Garsineu Edicions.
Dalir-se d'una cosa fins al corsecament. De: Capdevila, Sanç.
Lloc: Sant Martí de Maldà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1916): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0705/0026 «Termes de comparacions populars usades a S. Marti de Maldà - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361914». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Aplicat a una persona que per sofriment ó enfermetat ha perdut les carns. De: Castellà Raich, Gabriel.
Lloc: Igualada.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0042 «17 Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1365411». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Impacientar-se, neguitejar-se.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 45. L'Avui / El Punt Avui.
Els últims temps de la malaltia es va anar fonent com una candela.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 210. Llibres de l'Index, S.A.
Font: DSFF (T. Espinal).
Morvay, Karoly (2012): Mirar amb un ull a Xerta i l'altre a Tivenys. Fraseologia i territori en l'obra literària de Jesús Moncada, dins Géolinguistique 13/2012, p. 6. Universitat de Girona.
Aprimar-se molt i de pressa.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Candela f.», p. 79. Edicions 62.
Tenir un mal dolent.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. F. Conjugacions vàries», p. 84. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Impacientar-se.
Sinònim: Migrar-se, marfondre'sneguitejar-se.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «F», p. 196. Edicions 62.
Impacient.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Irritació», p. 35. Edicions 62.
Impacientar-se.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Temps. Esperar», p. 104. Edicions 62.
Aprimar-se molt.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.5. Descriuen accions», p. 26. Web.

Fondre's com una candela cap per avall

2 fonts, 1949.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 130. Editorial Selecta-Catalonia.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Cinquena tongada. Candela», p. 904. Editorial Selecta-Catalonia.

Cremar (o fondre's) com una candela cap per vall

1 font, 1922.
Un malalt que va rápidament à la mort. De: Junyent, Eduard.
Lloc: Vic (Osona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1922): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0015 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1360416». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Es fon com una candela

1 font, 1979.
Diferents maneres de dir que una persona està molt malalta.
Millà i Reig, Lluís (1979): El català mare de totes les llengües (humorada fonètica) «Curiositats lingüístiques i altres coses», p. 10. Editorial Millà.

Es fon com una candela de cap per avall

1 font, 1924.
De: Ausellé i Rigau, Joaquim.
Lloc: La Sellera.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1924): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0708/0051 «137 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1371044». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fondre's (o Anar-se'n) com un ciri (o com una candela) cap per avall

1 font, 2012.
Es diu de les coses que es perden o desapareixen ràpidament.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Fondre's algú com una candela cap per avall

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dites». Web.

Fondre's com un ciri

1 font, 1983.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 130. Editorial Selecta-Catalonia.

Fondre's com una espelma

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. F», p. 23. Amics de Tous.

Fóndrerse com una candela cap per avall

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 229. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Fóndrerse com una candela cap pera avall

1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Apèndice. Comparaciones, ó frases comparativas mas usuales», p. 105. Hermanos Espasa, Editores.

Fóndrerse la candela

1 font, 1839.
Fr. Derritirse lo seu ó cera que la compon gastandse mòlt deprèssa de un costat.
Equivalent en castellà: Correrse la vela.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Candela», p. 365. Impremta de Josep Torner.
Fr. Derritirse lo seu ó cera que la compon gastandse mòlt deprèssa de un costat.
Equivalent en francès: Couler la bougie, ou la chandelle.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Candela», p. 365. Impremta de Josep Torner.
Fr. Derritirse lo seu ó cera que la compon gastandse mòlt deprèssa de un costat.
Equivalent en italià: Scorrer, colare la candela.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Candela», p. 365. Impremta de Josep Torner.
Fr. Derritirse lo seu ó cera que la compon gastandse mòlt deprèssa de un costat.
Equivalent en llatí: Candelam liquefieri.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Candela», p. 365. Impremta de Josep Torner.

Fòndrerse la candela, atxa, etc.

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Correrse la vela, hacha, etc.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Candela», p. 122.
Equivalent en llatí: Candelam liquefferi.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Candela», p. 122.

Fondres com una candela

1 font, 1921.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Torreserona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0006 «Figures i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356725». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.