Paremiologia catalana comparada digital

Gat (o ase) alabau, la cua li cau

34 recurrències en 20 variants. Primera citació: 1886.

Gat alabau, la cua li cau

9 fonts, 1900.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gat, gata», p. 122. Editorial Millà.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 47. Editorial Rourich.
Es diu per befa als bravejadors.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 42. Web.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb els animals», p. 15. Revista L'Estel.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1976): «Dites sobre el gat», p. 24. Almanac Català del Rosselló.

Ase alabau

3 fonts, 1997.
Aniol (2013): El fons del pou «Insultem en català, sí, però sabent què diem. Avui la lletra A». Blogger.
Orgullós, presumit.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Ase m.», p. 36. Edicions 62.
Es diu a (d')una persona presumida, orgullosa.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «A», p. 32. Editorial Trabucaire.

A gat alabau la cua li cau

2 fonts, 1926.
Lloc: Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental).
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 126. La paraula cristiana.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 266», p. 700. Columna Edicions.

Ase alabau, la cua li cau

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Alabau significa ací pretensiós, i als pretensiosos se'ls nota prompte, per algun detall, la seua falsa aparença. (Normalment, els gats porten la cua tesa.).
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 42. Web.

Gat alabat, la cua li cau

2 fonts, 1926.
De: Cortils i Vieta.
Font: Ethologia de Blanes.
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 126. La paraula cristiana.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Gat vantat, la cua li cau

2 fonts, 2012.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 5. Del món de les bèsties», p. 69. Edicions Salòria.
Crítica als pressumptuosos, als que es vanten massa.
Lloc: Àger (Noguera).
Oral / Sancho, Carles (2012). Font oral.

A gat lloat, la cua li cau

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La presumpció», p. 99. Pagès Editors.

A l'ase lloau? La cua li cau

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La presumpció», p. 99. Pagès Editors.

Al gat lloat, la cua li cau

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

Al gat llogat, la cua li cau

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 79. Pagès Editors.

Al gat ventat i alabat, la cua li cau

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gat i la rata», p. 118. Garsineu Edicions.

Gat alabat la qua li cau

1 font, 1914.
Espressa que quan s'alaba massa a segons qui, devegades decau en lo que ha motivat la alabança.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1914): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys X-XI. Manresa, janer de 1914-desembre de 1915, núm. 65», p. 136. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Gat alabat, / la cua li cau

1 font, 1910.
Lloc: Blanes (Selva).
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gat. Aforismes», p. 113. L'Avenç.

Gat alabat, la coha li cau

1 font, 1900.
V. Llohar.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «G», p. 49. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Gat alabat, la qúa li cau

1 font, 1886.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 181. Centre Excursionista de Catalunya.

Gat alabau

1 font, 1999.
Persona que braveja molt o que sempre fa elogi d'ell mateix.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IX. Llenguatge Sèrie A. Alabança», p. 150. Hora Nova.

Gat alabau, / la cua li cau

1 font, 1966.
Lloc: Prats de Rei.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Alabar-se», p. 145. Edicions Polígrafa.

Gat avantat, la cua li cau

1 font, 1926.
Font: S. R.
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 126. La paraula cristiana.

Gat vantat, la cua li penja

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gat i la rata», p. 119. Garsineu Edicions.

Ruc alabau, la cua li cau

1 font, 2021.
Animals.
Lloc: Sant Boi de Llobregat.
Serret i Bernús, Carles (2021): Ràdio Sant Boi. La República Santboiana. Memòria i patrimoni «Refranys i frases fetes d'una santboiana del segle XX». La República Santboiana.