Llarg de llengua

27 recurrències en 14 variants.

1. Esser un llengo llarga (1984, 1 font)

Molt xerrador.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Afirmacions», p. 46. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

2. Llarg de llengua (1805, 8 fonts)

Dit per a referir-se a algú que no sap callar el que cal / excedir-se de paraules.

No li expliquis cap secret, que aquest és llarg de llengua.

Sinònim: Fluix de llengua, bec moll, fluix de boca, tenir la llengua llarga, moll de boca.

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Bocamoll». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Dit per a referir-se a algú que contesta descaradament / excedir-se de paraules.

El van acomiadar per llarg de llengua / No li confiessis pas cap secret; és llarg de llengua i de seguida ho descobriria.

Sinònim: Fluix de llengua, fluix de boca, fluix de molles, tenir la llengua llarga, tenir llengua, llengua llarga.

Font: * / R-M.

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desvergonyit». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Dit per a referir-se a algú que parla massa / parlar molt, ésser massa xerrador; dir més del que caldria, o exagerar de paraula les coses, i especialment la pròpia valor / excedir-se de paraules.

Ja cal que et controlis, que ets llarg de llengua.

Sinònim: Tenir la llengua llarga, tenir molta llengua, llengua llarga.

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Llengut». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Met. desvergonyit, y desatent en el parlar.

Equivalent en castellà: Largo de lengua.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llarg, a», p. 46.

Met. desvergonyit, y desatent en el parlar.

Equivalent en llatí: Procax, loquax.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llarg, a», p. 46.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1796. Publicacions de la Universitat de València.

Replicaire.

Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Llarg adj.», p. 201. Edicions 62.

Xerraire.

Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Llarg adj.», p. 201. Edicions 62.

Bocamoll.

Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte al parlar», p. 21. Edicions 62.

Xerraire, indiscret.

Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Llengua», p. 36. Curbet CG Edicions.

4. Llengua llarga (2004, 2 fonts)

Dit per a referir-se a algú que sempre replica.

És un llengua llarga: sempre ha de dir l'última paraula en tot / Llengua llarga, més que llengua llarga!

Sinònim: Llarg de llengua, tenir la llengua llarga, tenir molta llengua.

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Replicaire». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Virgili i Ortiga, JM (2020): Twitter «twitter.com/Virgili7/status/1243896657303023617». Twitter.

5. Llenguallarg (1977, 2 fonts)

Equivalent en castellà: Largo de lengua, lenguaraz, suelto de lengua.

Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 141. Editorial Pòrtic.

Llenguallarg, llepaculs, fluix de llengua, llengut, llepa, llengua viperina... La llengua no té os, però trenca el més gros. Fotre's la llengua al cul. Anar-se'n de la llengua. Quantes maneres de referir-nos al poder malèfic de les paraules en les relacions humanes! ¿Però hem sabut traslladar la bellesa i el potencial benèfic que també tenen en expressions populars similars? ¿N'hi ha una oferta paral·lela en sentit oposat? Diria que no.

Lloc: Terres de l'Ebre.

Tort Videllet, Teresa (2019): 100 paraules ebrenques agafades al vol «Saragatona», p. 177. Cossetània Edicions.

6. Llenguallarga (2008, 1 font)

Persona que diu més que no farà, parla més que no deuria, no calla per desvergonyiment, irreverència, etc.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

8. Ser llenguallarg (2014, 1 font)

Recordem que a Vic es diu «llengallarg».

Llengallarg com era, passava el dia explicant patarres.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 298. Llibres de l'Index, S.A..

10. Ser un llengua llarga (1995, 2 fonts)

Ser un desvergonyit, contestar malament.

No contestis així, ets un llengua llarga.

Equivalent en castellà: Tener la lengua larga.

Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.

Indiscret.

Font: ME, FI, FX, G, L, MR, TC, VR, VT.

Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 174. Instituto de Estudios Turolenses.

13. Ésser llarg de llengua (1979, 4 fonts)

Ésser xerraire.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.

Ésser xerraire.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Excedir-se de paraules.

Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «llengua», p. 91. Editorial Millà.

Ésser xerraire.

Sinònim: Veg. Ésser fluix de llengua.

Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 111. Edicions 62.

Un projecte de:

dites.cat

Logo de Softcatalà

Ajudeu-nos a millorar

Email de contacte