1. Esser un llengo llarga (1984, 1 font)
Molt xerrador.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Afirmacions», p. 46. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Llarg de llengua
27 recurrències en 14 variants.
2. Llarg de llengua (1805, 8 fonts)
Dit per a referir-se a algú que no sap callar el que cal / excedir-se de paraules.
No li expliquis cap secret, que aquest és llarg de llengua.
Sinònim: Fluix de llengua, bec moll, fluix de boca, tenir la llengua llarga, moll de boca.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Bocamoll». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Dit per a referir-se a algú que contesta descaradament / excedir-se de paraules.
El van acomiadar per llarg de llengua / No li confiessis pas cap secret; és llarg de llengua i de seguida ho descobriria.
Sinònim: Fluix de llengua, fluix de boca, fluix de molles, tenir la llengua llarga, tenir llengua, llengua llarga.
Font: * / R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desvergonyit». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Dit per a referir-se a algú que parla massa / parlar molt, ésser massa xerrador; dir més del que caldria, o exagerar de paraula les coses, i especialment la pròpia valor / excedir-se de paraules.
Ja cal que et controlis, que ets llarg de llengua.
Sinònim: Tenir la llengua llarga, tenir molta llengua, llengua llarga.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Llengut». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Met. desvergonyit, y desatent en el parlar.
Equivalent en castellà: Largo de lengua.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llarg, a», p. 46.
Met. desvergonyit, y desatent en el parlar.
Equivalent en llatí: Procax, loquax.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llarg, a», p. 46.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1796. Publicacions de la Universitat de València.
Replicaire.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Llarg adj.», p. 201. Edicions 62.
Xerraire.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Llarg adj.», p. 201. Edicions 62.
Bocamoll.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte al parlar», p. 21. Edicions 62.
Xerraire, indiscret.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Llengua», p. 36. Curbet CG Edicions.
3. Llarg de llèngua (1805, 1 font)
Sinònim: V. Llarg.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llèngua», p. 49.
4. Llengua llarga (2004, 2 fonts)
Dit per a referir-se a algú que sempre replica.
És un llengua llarga: sempre ha de dir l'última paraula en tot / Llengua llarga, més que llengua llarga!
Sinònim: Llarg de llengua, tenir la llengua llarga, tenir molta llengua.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Replicaire». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Virgili i Ortiga, JM (2020): Twitter «twitter.com/Virgili7/status/1243896657303023617». Twitter.
5. Llenguallarg (1977, 2 fonts)
Equivalent en castellà: Largo de lengua, lenguaraz, suelto de lengua.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 141. Editorial Pòrtic.
Llenguallarg, llepaculs, fluix de llengua, llengut, llepa, llengua viperina... La llengua no té os, però trenca el més gros. Fotre's la llengua al cul. Anar-se'n de la llengua. Quantes maneres de referir-nos al poder malèfic de les paraules en les relacions humanes! ¿Però hem sabut traslladar la bellesa i el potencial benèfic que també tenen en expressions populars similars? ¿N'hi ha una oferta paral·lela en sentit oposat? Diria que no.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Tort Videllet, Teresa (2019): 100 paraules ebrenques agafades al vol «Saragatona», p. 177. Cossetània Edicions.
6. Llenguallarga (2008, 1 font)
Persona que diu més que no farà, parla més que no deuria, no calla per desvergonyiment, irreverència, etc.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
7. Ser llarg de llengua (1996, 1 font)
Sinònim: v. Ser fluix de llengua2.
Equivalent en castellà: Tener la lengua suelta.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 77. Edicions 62.
8. Ser llenguallarg (2014, 1 font)
Recordem que a Vic es diu «llengallarg».
Llengallarg com era, passava el dia explicant patarres.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 298. Llibres de l'Index, S.A..
9. Ser llengullarg, -a (1982, 1 font)
Equivalent en castellà: Ser un charlatán.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 161. Editorial Diàfora.
10. Ser un llengua llarga (1995, 2 fonts)
Ser un desvergonyit, contestar malament.
No contestis així, ets un llengua llarga.
Equivalent en castellà: Tener la lengua larga.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.
Indiscret.
Font: ME, FI, FX, G, L, MR, TC, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 174. Instituto de Estudios Turolenses.
11. És un llengallarg (2014, 1 font)
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.
12. És un llengollarga (2003, 1 font)
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. E», p. 94. Consell de Mallorca.
13. Ésser llarg de llengua (1979, 4 fonts)
Ésser xerraire.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Ésser xerraire.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Excedir-se de paraules.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «llengua», p. 91. Editorial Millà.
Ésser xerraire.
Sinònim: Veg. Ésser fluix de llengua.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 111. Edicions 62.
14. Ésser un llenguallarga (1988, 1 font)
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 211. Editorial Millà.
