I ara!

18 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1935.
ves als fitxers

I ara!

11 fonts, 1977.

Com més va, més sentim frases com «No m'ho esperava *per a res». Alternatives genuïnes.

Com més va, més sentim frases com «No m'ho esperava *per a res». Alternatives genuïnes (segons què vulguem dir).

Contrarietat.

Equivalent en castellà: Me extraña, ¡qué cosa!, ¡qué va!

Exclamació que demostra sorpresa per una acció o dita inesperada d'un altre.

I ara!, amb aquest fred i sortir sense abric? | I ara!, se n'ha anat sense dir-vos res? | I ara!, què dius?

Equivalent en castellà: ¡Cómo!

Exclamació que denota negació davant una pregunta, una petició, sorprenents.

Després de perseguir-nos volen ajut?, i ara!

Equivalent en castellà: ¡Ni hablar!

Sinònim: Amb què surts! | Ca, barret! | Fuig! | Fuig, home, fuig! | I ca! | No et fot! | Per aquí no hi passo! | Oi ca! | No n'hi ha de cuits! | Pobre de tu! | Vés! | Ni parlar-ne! | Ni pensar-hi!

Equivalent en castellà: ¡Qué va! | ¡Ni hablar! | ¡Ni pensarlo! | ¡No te jode!

M'ha dit amb paraules amenaçadores que no m'acostés més a casa seva. I ara!, quines maneres de dir les coses!

Lloc: Vic (Osona).

Refús. Li ha pres el lloc el castellà "¡Que va!".

—Agafa aquells diners. —I ara!

Lloc: Urgell.

Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Locucions i frases fetes. I», p. 91. Autoedició.

Exclamació d'estranyesa o sorpresa.

Sinònim: Com hi ha món!; com hi ha Déu!; què dius, ara!; de quan ençà?; on s'és vist?; com s'entén?

Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «I», p. 174. Edicions 62, accepció 1.

Expressió de reprovació.

Sinònim: De cap manera!, això sí que no!, estaríem frescos! | Veg. tb. No pas per ara!

Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «I», p. 174. Edicions 62, accepció 2.

M'ho passa l'Albert Domènech. És la llista manuscrita del pare d'un amic. (Extretes principalment de "Postal de Català" del Correo del dijous).

«Frases fetes i expressions populars». Correu electrònic.

I ara

2 fonts, 2004.

Exclamació que denota negació davant una pregunta, una petició sorprenents / exclamació usada per a expressar desaprovació, refús.

Després de perseguir-nos volen ajut?, i ara! / Que et deixi la moto, dius? I ara!

Sinònim: On s'és vist, alça Manela, ni somiar-ho, ara pla, ves per on, com s'entén.

Font: EC / IEC.

Exclamació que demostra sorpresa per una acció o una dita inesperada d'un altre.

I ara!, amb aquest fred i sortir sense abric! / I ara!, se n'ha anat sense dir-vos res? / I ara!, què em dius?

Sinònim: On s'és vist, què dius ara, què vol dir.

Font: EC.

I ara, Pau!

1 font, 1935.

De sentit interjectiu per a indicar sorpresa i admiració. Possiblement influït per les pugnes sarauistes. Explicat amb més detall a l'original.

I ara?

1 font, 2003.

Expressió que indica estranyesa.

Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

—I ara? —Suara

1 font, 1992.