Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

L'u, soldat segur

16 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1915.

L'u, soldat segur

7 fonts, 1930.
Al·ludint al servei militar fet a la sort, el qual mai no pot eludir d'anar-hi el qui treu en sort el número u del sorteig.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. L'u», p. 19. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. L'home», p. 19. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Oficis», p. 79. Garsineu Edicions.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. Vària», p. 272. Llibres de l'Index, S.A..
En referència al servei militar, el qui treu el número ui del sorteig hi anirà segur.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Vària», p. 567. Edicions 62.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 35. Web.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Número u, soldat segur

2 fonts, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/56/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. N», p. 179. Consell de Mallorca.

U, soldat segur

2 fonts, 1985.
Ho diuen, a vegades, quan ve a tomb amonenar el número 1. Origen: Prové dels antics sorteigs o quintes, on el noi a qui tocava el número u, havia d'anar inexcusablement a fer el servei militar.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «U», p. 227. Editorial Pòrtic.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «U 12», p. 553. Columna Edicions.

L'u soldat segú

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Frases usades vulgarment - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/39/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

L'u soldat segur

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Lo número u, soldat segur

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 84. Edicions Salòria.

Qui treu l'u, soldat segur

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 28. Editorial Acebo.

U, / soldat segur

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 15. Autoedició.