Paremiologia catalana comparada digital

La Delicada de Gandia, que amb una flor de gessamí li trencaren el cap

45 recurrències en 32 variants. Primera citació: 1919.

La delicada de Gandia, que amb una flor de gesmil li trencaren el cap

4 fonts, 1926.
Aquesta darrera locució té el seu fonament, segons diuen, en una desgràcia que succeí a Gandia: quan una fadrina sortia de missa de la Seu de Gandia, li caigué damunt el cap una fulla dels rosetons de pedra que decoren la porta, i la matà.
Font: Martí G., Tip. mod. i, 65.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Delicat, -ada Loc. c)». Editorial Moll.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Pobles», p. 203. Edicions Tres i Quatre.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Llocs». Web.
La història d'aquest personatge llegendari l'expliquen les dites tòpiques següents. De: Alberola.
Font: Refr., 137.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, III «Sector Central Litoral. V. La Valldigna i l'Horta de Gandia. Tòpics de la Valldigna i l'Horta de Gandia», p. 187. Fundació Caixa Castelló.

La Delicà de Gandia, que amb una flor de llessamí li trencaren el cap

3 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 49. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: País Valencià.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 545. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 175. Universitat Miguel Hernández.

Com la delicada de Gandia, que amb una flor de llessamí li trencaren el cap

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Es veu que la tal flor, fos de gessamí o de rosa, era de pedra i li va caure a la pobra dona (la delicada) des de les alçades de la col·legiata de Santa Maria.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Safor. Gandia». Manuscrit.

Com la delicada de Gandia, que morí d'una fulla de rosa que li caigué al cap

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Safor. Gandia». Manuscrit.

La delicada de Gandia, que morí d'una fulla de rosa que li caigué en el cap

2 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Delicat, -ada Loc. c)». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 100», p. 468. Columna Edicions.

La delicada de Gandia, que morí d'una fulla de rosa que li caigué en lo cap

2 fonts, 1992.
Ser una persona molt delicada. Conten que una fadrina llepafils va morir perquè quan eixia de missa de la Col·legiata de Gandia li caigué al cap una fulla dels rosetons de pedra que decoraven el portal gòtic.
Sinònim: Paréixer la delicada de Gandia.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «P», p. 251. Juli Jordà Mulet.
La història d'aquest personatge llegendari l'expliquen les dites tòpiques següents. Conten que una fadrina melindrosa va morir perquè quan eixia de missa de la Col·legiata de Gandia li caigué al cap una fulla dels rosetons de pedra que decoren el portal gòtic; és l'explicació que admet J. Calatayud Bayà, «El perquè d'algunes de les nostres locucions», València, 1963. De: Martí Gadea.
Font: Tipos, I, 65.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, III «Sector Central Litoral. V. La Valldigna i l'Horta de Gandia. Tòpics de la Valldigna i l'Horta de Gandia», p. 187. Fundació Caixa Castelló.

Pareix la «delicà» de Gandia

2 fonts, 2006.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

Paréixer la delicada de Gandia

2 fonts, 1997.
Dícese del que se queja de poco mal o cualquier cosa lo lastima.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «D», p. 59. Comercial Denes, SL.
Ser una persona molt delicada. Conten que una fadrina llepafils va morir perquè quan eixia de missa de la Col·legiata de Gandia li caigué al cap una fulla dels rosetons de pedra que decoraven el portal gòtic.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «P», p. 251. Juli Jordà Mulet.

Ser la delicada de Gandia

2 fonts, 2007.
Ser extremadament delicat, per la roseta de pedra que la mata.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. S», p. 61. Edicions Víctor.

El delicat d'en Tendre, que una fulla de rosa que li va caure al cap l'hi va obrir

1 font, 1983.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 140. Editorial Selecta-Catalonia.

El delicat de Gandia que 'n una flor de gesmil li van romper el cap

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 174. Universitat Miguel Hernández.

El delicat de Gandia, que en una flor de gesmil li van rómprer el cap

1 font, 1992.
La història d'aquest personatge llegendari l'expliquen les dites tòpiques següents. De: Martínez.
Font: Folkl., II, 21.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, III «Sector Central Litoral. V. La Valldigna i l'Horta de Gandia. Tòpics de la Valldigna i l'Horta de Gandia», p. 187. Fundació Caixa Castelló.

Eres més delicat, que la delicà de Gandia

1 font, 2016.
Lloc: País Valencià.
Clapir. Revista Digital d'Història Valenciana (2016): Clapir. Revista Digital d'Història Valenciana «Coneix-te! Refranys i Frases Fetes - https://clapirhistoria.blogspot.com/2016/02/coneix-te-refranys-o-frasses-fetes.html». Blogger.

Esser o semblar la delicada de Gandia

1 font, 1926.
Esser excessivament delicat, gemegador per poca cosa, fàcil d'emmalaltir-se.
Sinònim: Esser o semblar el delicat d'En Tendre | Esser o semblar es delicat de ca'n Pomar.
Lloc: Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Delicat, -ada Loc. c)». Editorial Moll.

La «Delicà» de Gandia, li caigué un pètal de flor damunt i la matà

1 font, 1987.
La flor no era ni de gessamí, ni un pètal qualsevol, era de l'ornamentació arquitectònica de l'església.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 129. Editorial l'Esquer.

La «Delicà» de Gandia, li caigué una flor damunt i la matà

1 font, 1987.
Sembla basat en un fet real: La Delicada de Gandia la matà una flor que li caigué damunt, però la flor no era ni de gessamí, ni un pètal qualsevol, era de l'ornamentació arquitectònica de l'església.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 129. Editorial l'Esquer.

La «Delicà» de Gandia, li caigué una flor de gesmiler damunt i la matà

1 font, 1987.
La flor no era ni de gessamí, ni un pètal qualsevol, era de l'ornamentació arquitectònica de l'església.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 129. Editorial l'Esquer.

La Delicà de Gandia

1 font, 2024.
Per a dir que algú és fi o es queixa fàcilment. Antonio Fillol també li dedica un quadre. Dita popular basada en la mort d'una jove per la caiguda d'un pètal de gesmil. Era una jove que perteneixia a la classe noble de Gandia. Agnès Caetani era d'origen llombard i els estudis la vinculen amb la noblesa gandienca del s. XV. La flor de gesmil que li va caure va ser una escultura del rosetó de la façana de la Seu, de pedra i d'uns 500 quilos de pes.
Sembla que va ser el 18 de juliol de 1498, durant unes obres. L'accident podria haver sigut intencionat perquè la jove va ser concubina del segon duc de Gandia.
Lloc: País Valencià.
Marco, Vicent (2024): À Punt directe «Personatges del refranyer valencià - https://www.apuntmedia.es/programes/a-punt-directe/clips/personatges-refranyer-valencia_134_1386977.html». À Punt.

La delicà de Gandia que fent calça es punjà un dia

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 8. Anubar Ediciones.

La delicà de Gandia, li caigué una flor al cap i digué: ai, quina cudolà

1 font, 2010.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

La delicá de Gandía, qu'en una flòr de gesmil li trencaren el cap

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 137. Editorial Arte y Letras.

La delicada de Gandia

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «L», p. 37. Real Academia de Historia.

La Delicada de Gandia

1 font, 1992.
Aquest personatge apareix esmentat en el text folklòric del segle XVIII, «Rondalla de Rondalles», i ha inspirat un graciós poemet de Sanmartín i Aguirre, titulat «La Delicà de Gandia» i publicat en el seu llibre «Jagants y nanos (Falòries en prosa y vers), València, 1895, a base de modismes populars, que val la pena de reporduir ací; n'han estat subratllats els geogràfics. De: Sanmartín i Aguirre.
Font: Jagants y nanos, València, 1895.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, III «Sector Central Litoral. V. La Valldigna i l'Horta de Gandia. Tòpics de la Valldigna i l'Horta de Gandia», p. 184. Fundació Caixa Castelló.

La delicada de Gandia, que amb una flor de gessamí li trencaren el cap

1 font, 2012.
Dita tòpica.
Sinònim: La delicada de Gandia, que va entropessar en una fulla de rosa i va caure | Semblar la delicada de Gandia.
Equivalent en castellà: Ser como la delicada de Gandía.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

La delicada de Gandia, que va tropeçar en una fulla de rosa i va caure

1 font, 1992.
La història d'aquest personatge llegendari l'expliquen les dites tòpiques següents.
Font: Encisam, 402.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, III «Sector Central Litoral. V. La Valldigna i l'Horta de Gandia. Tòpics de la Valldigna i l'Horta de Gandia», p. 187. Fundació Caixa Castelló.

Paréixer la «delicà» de Gandia

1 font, 2013.
Ser "quisquillós", susceptible, fins i tot "enclenque"
Lloc: Borriana (Plana Baixa).
Roselló Gimeno, Roberto (2013): El periódic.com «Algunes frases fetes que es diuen a Borriana (i II)». Web.
Ser «quisquillós», susceptible, fins i tot «enclenque».
Lloc: Borriana (Plana Baixa).
Roselló Gimeno, Roberto (2013): El Periòdic.com «Repertori de frases fetes a Borriana (i II) - https://www.elperiodic.com/val/opinio/parotets/repertori-frases-fetes-borriana_3636». Web.

Paréixer la delicá de Gandía

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 201. Editorial Arte y Letras.

Paréixer la delicada de Gandia, que li va caure una flor al cap i es va morir

1 font, 2002.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 89.

Pareixes la delicada de Gandia, que li va caure una floreta al cap i la va matar

1 font, 2014.
Ser una persona molt delicada. Conten que una fadrina llepafils va morir perquè quan eixia de missa de la Col·legiata de Gandia li caigué al cap una fulla dels rosetons de pedra que decoraven el portal gòtic.
Sinònim: Paréixer la delicada de Gandia.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «P», p. 251. Juli Jordà Mulet.

Semblar la delicada de Gandia

1 font, 2008.
Ser excessivament delicat, gemegador per poca cosa, fàcil d'emmalaltir-se.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Semblar la Delicada de Gandia, que amb una flor de llessamí li van trencar el cap

1 font, 2012.
Sinònim: Veg. La delicada de Gandia, que amb una flor de gessamí li trencaren el cap.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Ser com el delicat de Gandía, que li va caure el pètal de una rosa i el va matar

1 font, 1985.
Era de una rosa de pedra de la Colegiata.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «S», p. 48. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.