La fam no té llei

Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «F», p. 69. Comercial Denes, SL.

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1142. Editorial Selecta-Catalonia.

Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Fam», p. 54. Editorial Moll.

El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 109», p. 265. Columna Edicions.

Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 10. Anubar Ediciones.

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Les lleis i la justícia. Els costums i la moral», p. 139. Editorial l'Esquer.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 320. Edicions 62.

Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 179. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.5. Menjar i beure. 4.5.1. La fam», p. 74. Eixam Edicions.

Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 90. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 138. Editorial Arte y Letras.