Paremiologia catalana comparada digital

La fam no té llei

18 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

La fam no té llei

13 fonts, 1926.
Equivalent en castellà: El hambre no tiene ley.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «F», p. 69. Comercial Denes, SL.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Fam Refr. p)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1142. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Fam», p. 54. Editorial Moll.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 109», p. 265. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 10. Anubar Ediciones.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Les lleis i la justícia. Els costums i la moral», p. 139. Editorial l'Esquer.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 320. Edicions 62.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 179. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.5. Menjar i beure. 4.5.1. La fam», p. 74. Eixam Edicions.
La gana és una necessitat prioritària i es fa el que sigui per saciar-la.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Sa fam no té llei

3 fonts, 1984.
Refrany.
… va dir que, si havia presa aquella perdiu, capó i gall d'indi de dins ses olles, ben presos estaven, perque sa fam no té llei i no hi ha res de lleig que cadascú se basqueig p'es bec, ja que tothom ha de viure… (VI, 109).
Sinònim: Sa fam i sa set no tenen espera.
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «S», p. 334. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Font: Aplec de Rondaies mallorquines.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 2. Los mallorquines y demás baleares. a)», p. 39. Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Illes Balears.
Sa fam obliga a faltar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dret», p. 200. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

La fam no te llei

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 90. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

La fam no te lley

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 138. Editorial Arte y Letras.