Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 24», p. 643. Columna Edicions.
La gala molt prest se'n va, no la falta que ella fa
10 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1736.
Prompte és passada la gala, mes no la falta que fa a casa
2 fonts, 1992.
La formosura prest se'n va, no la falta que fa
1 font, 1992.
La gala molt pest sen va, / no la falta que ella fa
1 font, 1796.
La gala molt prest se'n va, no la falta que ella fa
1 font, 1992.
La gala molt prest sen va, no la falta quella fa
1 font, 1736.
La gala molt prest sen va: / no la falta que ella fa
1 font, 1759.
La gala, molt prest se'n va; / no la falta que ella fa
1 font, 1969.
La flamarada.
La hermosura prest s'en va, no la falta que fa
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Prompte és passada la gala, mas no la falta que fa a casa
1 font, 1900.
Font: D'origen castellà, segons A. Bulbena.