La mort no perdona ningú

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1115. Editorial Selecta-Catalonia.

Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 55. Edicions El Mèdol.

Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Mort, la», p. 80. Editorial Moll.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La mort», p. 34. Pagès Editors.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 279. Edicions 62.

Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «134». Enciclopèdia Catalana.

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1888 Mort», p. 261. Institut Menorquí d'Estudis.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Morts», p. 245. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mort / Morir», p. 237. Universitat Miguel Hernández.

Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 176. Museu de Vilafranca.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2435», p. 273. Columna Edicions.

Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 233. Edicions Polígrafa.

Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXIX.- Morts», p. 314. Institut Menorquí d'Estudis.

Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «les edats de la vida», p. 47. Instituto de Estudios Turolenses.