Paremiologia catalana comparada digital

La mort no perdona ningú

15 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1918.

La mort no perdona ningú

11 fonts, 1926.
Sinònim: De la mort ningú s'escapa, encara que sia Papa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Mort Refr. i)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1115. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 55. Edicions El Mèdol.
Per açò se la considera justa, per no existir per a ella classes ni categories.
Sinònim: La mort no avisa ningú.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Mort, la», p. 80. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La mort», p. 34. Pagès Editors.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 279. Edicions 62.
La cendra (la mort) iguala tothom. De: Sèneca.
Equivalent en llatí: Aequat omnes cinis.
Font: Ep. 91.16.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «134». Enciclopèdia Catalana.
Per açò se la considera justa, per no existir per a ella classes ni categories.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1888 Mort», p. 261. Institut Menorquí d'Estudis.
La mort passa per tothom.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Morts», p. 245. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mort / Morir», p. 237. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 176. Museu de Vilafranca.

La mort no perdona a ningú

2 fonts, 1969.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2435», p. 273. Columna Edicions.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 233. Edicions Polígrafa.

La mòrt no perdona a ningú

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXIX.- Morts», p. 314. Institut Menorquí d'Estudis.

La mort no perdone

1 font, 1995.
Font: BM, FI, FX, MR, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «les edats de la vida», p. 47. Instituto de Estudios Turolenses.