Paremiologia catalana comparada digital

Les gelades blanques són el greix de les plantes; les negres, les aterren

14 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1916.

Les gelades blanques són el greix de les plantes; les negres les aterren

6 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 951. Editorial Selecta-Catalonia.
Calonge Meteoweb (2023): Calonge Meteoweb «Refranys i dites catalanes - https://www.calonge-meteoweb.com/HTML/refranys_cat.htm». Web.
Les gelades poden portar bona o mala astrugància.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 52. Edicions 62.
Rodríguez Picó, Alfred (1987): Quin temps farà? «10. L'observatori meteorològic», p. 72. Edicions Proa.
Les gelades, segons siguin elles, porten bona o malastrugància.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Influència del temps», p. 146. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. Cuando se producen las heladas en las vegetaciones, las heladas negras son más intensas que las heladas blancas. Las heladas negras tienen la consecuencia de la muerte de la vegetación. De: Amades.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 630. Universitat de les Illes Balears.

Les gelades blanques són el greix de les plantes, les negres les aterren

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1038. Editorial Selecta-Catalonia.
Les gelades negres o d'advecció són produïdes per l'arribada de masses d'aire fred (àrtic continental), portades per vents del nord-est. Les gelades negres destrueixen flors i brots i fins i tot, la planta sencera.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «2.1. Les gelades», p. 32. Manuscrit.
[...] Aquesta petita capa de gel manté la temperatura a dins i impedeix que es refredi molt l'interior, és un efecte semblant al que faria un iglú. En camnvi, si l'aire està molt sec, en davallar el termòmetre a valors negatius l'aigua que contenen les plantes mateixes es gela i aquestes queden ben rostides, ennegrides. Aquest fenomen fa anar de corcoll els pagesos, sobretot els de fruita dolça quan ja han començat a quallar els embrions dels futurs préssecs, pomes, etc.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Febrer, fred i neu», p. 36. Columna Edicions.

Les gelades blanques / són el greix de les plantes; / les negres les aterren

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 50. La Neotípia.

Les gelades blanques / són el greix de les plantes: / les negres / les aterren

1 font, 1936.
Les gelades, segons siguin elles, porten bona o malastrugança.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 1 (Any I, 4-gener-1936) «Folklore de la pagesia. Influència del temps», p. 7. Revista Curiositats de Catalunya.

Les gelades blanques són el greix de les plantes

1 font, 2008.
Les gelades solen ser bones en el seu temps.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.6.Neu i gelada», p. 102. Editorial Moll.

Les gelades blanques són el greix de les plantes; les negres, les aterren

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 403», p. 741. Columna Edicions.

Les gelades blanques son el grex de les plantes, les nègres les atèrren (o còrsèquen)

1 font, 1916.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1916): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XII. Manresa, octubre-desembre de 1916, núm. 69», p. 204. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.